No solsamènt hem de marxar de l’estat espanyol pel maltracta que rebem com catalans, hem de marxar perquè amb Espanya mai podrem construir un país on la justícia social mantingui la nostra cohesió social i respecte a totes les classes socials.
La reforma laboral, diuen imposada per Europa i els mercats, s’ha escomès de la forma més barroera i perillosa que és podria fer. El PP espanyol ha aprofitat la seva majoria absoluta per imposar-la. Ni partits, ni sindicats han pogut acordar una certa reforma que potser si que era necessària.
Ja fa gairebé dos anys que la reforma laboral va ser aprovada i lluny de portar beneficis al conjunt de la societat, el que ha passat és que tenim més aturats i més “alegria al bàndol empresarial”.
Els més agosarats sempre han sostingut, que la competitivitat ha de ser el resultat d’una bona organització empresarial, d’una bona formació professional i d’uns sous adequats per conformar la classe mitjana indispensable per mantenir la societat que tenim.
El resultat de la reforma, i segur que no ens equivoquem, potser afavoreixi als empresaris. Reduir els costos d’acomiadament, fer ERE’s a conveniència, acomiadar tot i que és tingui contracte indefinit, afavoreix el canto empresarial. El treballador va a l’atur amb la certesa que difícilment formarà part del mercat del treball altra cop, i sap que el seu futur és una jubilació tercermundista, si la te.
Però i el cantó dels treballadors? Se’ns demana treballar més i cobrar menys. Se’ns diu que sense incrementar la productivitat no ens en sortirem. Se’ns demana treballar amb pitjors condicions i millor. Se’ns imposa un fraccionament temporal i contractes escombraries, que ni donen continuïtat ni seguretat. Definitivament se’ns diu i afirma que el sistema reclama i necessita d’una bossa d’aturats permanent i que el repartiment del treball el sistema no ho accepta.
Produir més, amb una major excel·lència per ser competitius i cobrar menys. Quin empresari no vol aquesta màxima. El problema, i això ho saben els països del Nord, és que sinó tenim uns treballadors qualificats i contents, difícilment s’obtindrà una bona producció. Aquest binomi només s’aconsegueix amb formació i bons salaris.
Formació, escoles, universitats, reciclatges permanents, investigació i cultura en general, son els pilars de l’èxit, i la reforma laboral espanyola del PP, avalada pel PSOE, només aposta pel benefici a curt pla dels empresaris, àvids de guanyar i ampliar beneficis a curt termini sense jugar-se-la.
Catalunya ha de ser un estat independent, per supervivència de país, però també per justícia social.
Els espanyols del PP han fet una reforma laboral per beneficiar als empresaris desaprensius que fan ERE’s tot i tenir beneficis, en cap cas han pensat amb el que necessita el treballador i com millorar la seva predisposició a la bona feina.
Hem de marxar d’Espanya i quan abans millor.