CDC, si vol ser la força més votada, que vol dir guanyar el 27 d Setembre, necessita acabar el seu sorpasso intern, si o si. No en tindrà prou amb el lideratge de l’actual President Mas. Amb la nova direcció política i organitzativa, tampoc. Caldria, a més d’uns fets que impossibilitin dubtes patriòtics, com un Congrés de Refundació, una extensa i profunda autocrítica, del passat i del present. També els caldrà esvair tots els dubtes amb UDC i les relacions amb Duran i Lleida.
CDC, porta ocupant la centralitat política a Catalunya des de l’any 79. L’afegitó d’Unió, va determinar el paper que un nacionalisme laigth havia de jugar dins d’un bipartidisme estructural espanyol i necessari per protegir el nou odre sorgit del 1978. La centralitat política era hegemònica per CiU, fins i tot en l’era dels dos tripartits “d’esquerres”. CiU guanyava les eleccions, però la suma de ERC, PSOE i ICV, feien Govern. Governs on el catalanisme i la construcció de més País, van ser obviats, sent les qüestions socials i un recolzament a les politiques estatals el pa de cada dia. El camí per fer de Catalunya un País lliure, quedava en certa forma aparcat i ERC, a canvi d’unes certes parcel·les de poder institucional ho assumien.
CDC, no en té prou amb l’abraçament a la causa de la independència. CDC necessita explicar si això comporta una nova definició ideològica, i de com preveuen que ha de ser una Catalunya independent. Primer la independència, i desprès la construcció cert, però tal com està plantejat i proposat el camí fins el 27, serà molt difícil guanyar i liderà el que queda del procés sense dir quina Catalunya és vol.
Ja ho sabem, les estructures d’Estat, tot i que amb matisos, haurien de ser neutres ideològicament i al servei dels ciutadans, però tothom sap que els matisos s’imposen des de el Govern de torn i d’acord la seva ideologia i Programa polític.
CDC o CiU, serà creïble i també el President Mas, doncs la seva sort va íntimament lligada al partit o federació, si d’aquí al 27, se’ns expliquen unes quantes coses, i algunes d’elles afecten al conjunt del partit, direcció i militància. Els catalans ho esperem amb delit, sobre tot perquè ara si que ens ensumem que sense un lideratge i partit fort la independència és pot ajornar altra cop.
RSS Feed
