Sembla que la discussió dels pressupostos entre Junts pel Si i les CUP, és podrien enllestir si Junts pel Si, el Govern del President Puigdemont i la Conselleria d’economia (Vicepresidència) que dirigeix Oriol Junqueras, accepten la proposta de la renda garantida que proposen els de les CUP. Fins i tot “oblidarien” la proposta de pujar l’IRPF a les rendes de més de 60.000 €.
Sabem que a l’Estat espanyol no hi ha renda garantida. Existeix el salari mínim interprofessional, SMI, ara de 655,20 € mensuals per 14 pagues. Retribució mínima obligada per llei als empresaris. També sabem que aquest SMI no és proporcional al PIB de l’Estat espanyol, cosa que el situa a la taula baixa dels països de la UE com Grècia o Portugal i lluny de Bèlgica, Holanda, França, Gran Bretanya o els països nòrdics.
També, tothom que ho vol saber, sap que Catalunya ni recapta, ni liquida ni controla el 95 % de tots els impostos directes i indirectes de Catalunya i que estem sotmesos a l’arbitrarietat pressupostaria de Madrid. El 5 % restant d’impostos cedits, a casa en diríem xavalla o morralla.
Bàsicament la Generalitat, que no pot per llei anar als mercats internacionals per finançar-se, depèn totalment de l’Estat. Si l’Estat retalla la Generalitat ha de retallar. Si l’Estat inverteix i compleix, la Generalitat només pot dir gràcies.
La crisis però ha mostrat tota la cruesa del sistema. Primer l’Estat i segon i en darrer lloc les CA, especialment las que són aportadores netes a les arques de l’Estat, com Catalunya, País Valencia i les Illes.
Catalunya està capada políticament, però essencialment econòmicament. Una Catalunya dependent està abocada a convertir-se en una regió més de les subsistides. Sense capacitats econòmiques, les politiques no sols són neutres, sinó que acostumen a ser pernicioses i esclaves d’altres.
El Govern del President Puigdemont podria acceptar la proposta de la renda mínima garantida, saben que han de retallar d’altres partides, sanitat, ensenyament o seguretat, o situar els pressupostos pel 2017 com els de la desconnexió. Vol dir uns pressupostos que no contemplin cap retallada, una expansió d’acord la previsió de creixement, la renda garantida i un increment previsible de les pensions.
Ara bé tenim un problema i greu, si el que volem és que la opinió internacional ens faci costat, i s’anomena credibilitat i només se’n té si és respecten les regles de joc.
No podem fer uns pressupostos de trencament o desconnexió si abans no hem fet els deures. Aprovar les lleis i sobre tot la de la nova legalitat jurídica, és l’únic que ens permetrà fer els primer pressupostos de Catalunya i per Catalunya.
Els pressupostos del 2017 que s’han d’aprovar, seran autonòmics. Seran uns pressupostos controlats pel govern espanyol i la seva hisenda i si el marge ara, és gairebé insignificant, recorreguts serien un desastre. Entenen que de moment els diners, tot i que primer marxen de Catalunya, venen de Madrid via ordinària o FLA.
Podem fer la desconnexió amb l’Estat espanyol, sense un nou marc jurídic?, no. Podem aprofitar els pressupostos per fer volar coloms i quedar-nos sense?. La resposta és no. Cal no oblidar que tot i tenir els comptes capats, el petit marge l’hem utilitzat per fer accions que l’Estat no ha pogut evitar.
Si, ho sabem, i tenim clar que garantir una renda mínima és de justícia. Cal que els aturats de llarga durada, els que no és poden incorporar al mercat de treball puguin subsistir amb dignitat. El problema és que aquesta situació a l’Estat espanyol fa més de 80 anys, O SEGLES, que existeix.
És pot tenir la voluntat i no els estris. Estem convençuts que no són només els de les CUP els favorables incondicionals a la renda garantida, però com tot a la vida, tot té el seu moment i sentint-ho molt ara és el moment d’uns pressupostos autonòmics, els últims i de tràmit. Ara toca fer les lleis de desconnexió i anar per la República. Altrament ens podríem trobar sense pressupostos, sense renda garantida i el que és pitjor sense República Catalana.
RSS Feed
