Dijous 19 és el segon ultimàtum que Rajoy a donat al President Puigdemont i només que els termes emprats siguin els mateixos, el Govern espanyol aplicarà el que ja està fent per la porta del darrera, el 155.
Tot ha estat i sempre molt senzill el perquè de tot plegat. Els arguments de la desafecció i la posició d’assumir el dret a decidir, ja és un fet irreversible. Sortir del atzucac hagués, encara és plausible i entenedor, i segur beneficiós per tothom. Com fer-ho era senzill i en termes democràtics inapel·lable. Un Referèndum. Un Referèndum per comptar-nos, per acceptar que l’autonomisme controlat és el que volen la majoria o la independència. Tant senzill com l’única possibilitat per sortir del atzucac on som.
Ho van fer els canadencs i quebequesos amb una llei que superava la seva Constitució. Ho van fer els anglesos amb els escocesos desprès de dos anys de negociació. La pregunta és perquè al Estat espanyol no és pot fer, sobre tot perquè tothom assumeix que més d’un 80 % de la població catalana el vol.
Ni lleis, ni Constitució impedeixen fer un Referèndum pactat i dins la legalitat espanyola. Un Referèndum per decidir i enllestir. Si guanya el No, guanya l’autonomisme i la dependència i si guanya el Si, República. Cap altre camí ens resoldrà la situació en termes de diàleg i pacte. Catalunya si ho fa sense acord, patirà, segur, però que ningú ho dubti que Espanya també.
Si finalment el dijous, Rajoy i els seus “suporters”, enceten el camí del 155, Catalunya tindrà tota la legitimitat per tirar pel dret. Espanya haurà demostrat que no vol que la ciutadania decideixi. Que no reconeix las urnes com el millor mitja per resoldre desavinences i desafeccions que avui són mes profundes que ahir.
No caldran dos mesos. Tampoc més mediadors, el dijous Rajoy amb el concurs dels socialistes i els de Rivera, activarà definitivament el 155, a no ser que el President Puigdemont traeixi als catalans, cosa impensable.
Per tant si l’escenari és aquest, el dijous per la tarda al Ple convocat, i aplicant la resolució de les lleis del Referèndum i Transitorietat s’ha de Proclamar la independència de Catalunya amb un Estat en forma de República. A partir d’aquest moment i sense dilacions el Govern a d’emetre com a mínim quatre decrets per mostrar al mon i a Espanya que ja exercim.
Un decret per controlar tot l’espai radioelèctric. Un decret per dir-nos que les liquidacions per rendes del treball, impostos i declaracions de renda s’han d’efectuar a la Hisenda catalana. Un decret que situa el control de les fronteres i duanes a la policia, Mossos, i personal de la administració catalana. I finalment un darrer que ordeni el control dels aeroports i ports.
L’altra consideració és més de partit, però té tot el sentit del mon. Retirada immediata dels diputats i senadors del PDeCAT i ERC del Congrés espanyol. Si som República no hi fem res legitimant un altre Estat ni participant d’una legislació espanyola i autonomista.
El dijous 19 d’Octubre tot quedarà clar o 155 o República. Nosaltres preferim posar la República en marxa.