Vam haver d’esperar dos dies per digerir la conferencia del President Artur Mas. Discurs equiparable als dels estadistes que han fet historia en moments excepcionals. El president no va defugir el cos a cos amb el govern espanyol. Tampoc se’n va estar de recordar-nos del perquè de tot plegat i finalment va oferir i proposar la part final del full de ruta per arribar a la independència, si independència de Catalunya.
El més important però, és que per primer cop un president va anar més enllà i va proposar que sigui la societat civil, el poble, els que liderin el que queda del procés. Artur Mas, va fer l’acte patriòtic més gran que podria fer un president que a dia d’avui encara ho és d’una “comunidad autonómica española” demanar a tothom implicació per aconseguir la independència de Catalunya. Ni més ni menys.
Avui hem escoltat la conferencia d’un altre president, el de ERC Oriol Junqueras. L’expectativa era prou gran com per parar be l’orella i interpretar de la millor forma els matisos que l’Oriol ens pugues oferir. Vagi per endavant, que entenem i en som conscients que en política tots és negocia. El que no entenem és que es vulgui negociar l’objectiu per transformar-lo en la visibilitat de qui guanya en termes partidistes. Ve, dit això, avui no ha calgut que m’esperi dos dies per reflexionar, hem entès el missatge del president de ERC, creiem.
“No al full de ruta que ens va proposar el president de Catalunya Artur Mas. No a la candidatura unitària i de país que també va proposar. No al model d’eleccions autonòmiques reconvertides en un referendum que l’estat espanyol no ens ha deixat fer. No als 18 mesos de transició per construir les eines d’estat que encara ens calen i no als terminis constituents que va proposar el president Mas”.
La conferencia míting del Junqueras, que pretén ser el primer president de la República catalana, avui ens ha decebut. En Junqueras ha proposat tot i que de forma bastant maldestra el que seria el programa polític del partit, del seu, ERC. El patiment dels aturats, els treballadors amb règims d’explotació antics, empresaris sense escrúpols, atur, han estat par d’una exposició reivindicativa més pròpia d’un sindicalista que d’un líder que ens ha de liderar un full de ruta cap a la llibertat.
Cap matis, be si el matis sempre en termes socials. No podem fer una llista doncs podríem “enganxar la lepra”, ens ve a dir. En aquest punt la corrupció i la regeneració destaquen com objectius inseparables i conclou que unes candidatures amb un punt coincident i d’altres no, sumarien més.
No escoltar a la societat civil organitzada, ANC i Òmnium demanant la candidatura de País, no escoltar a la Associació de Municipis per la Independència demanant la llista de País, no escoltar CDC demanant una llista de País, és senzillament preocupant.
El President Artur Mas la va clavar, per això fins i tot estava disposat a tancar la llista de País. D’axó s’han diu generositat, d’altres en diuen por partidista. El que ara ens juguem és independència Si o No. La Presidència per un altra moment i tot sembla indicar que ERC i l’Oriol Junqueras encara no s’han han adonat.
Tot i així no llencem la tovallola. Hem arribar on som patint i deixant masses coses a les voreres com per mal batre ara l’oportunitat històrica que podria ser irrepetible. Per això demanem humilment a ERC, que s’han quedats sols amb la seva proposta que reflexionin. Han esperat 39 anys per tenir un president de ERC, van fer president uns que no eren dels seus, ven be poden ara esperar 18 mesos per tornar-hi.
El més important però, és que per primer cop un president va anar més enllà i va proposar que sigui la societat civil, el poble, els que liderin el que queda del procés. Artur Mas, va fer l’acte patriòtic més gran que podria fer un president que a dia d’avui encara ho és d’una “comunidad autonómica española” demanar a tothom implicació per aconseguir la independència de Catalunya. Ni més ni menys.
Avui hem escoltat la conferencia d’un altre president, el de ERC Oriol Junqueras. L’expectativa era prou gran com per parar be l’orella i interpretar de la millor forma els matisos que l’Oriol ens pugues oferir. Vagi per endavant, que entenem i en som conscients que en política tots és negocia. El que no entenem és que es vulgui negociar l’objectiu per transformar-lo en la visibilitat de qui guanya en termes partidistes. Ve, dit això, avui no ha calgut que m’esperi dos dies per reflexionar, hem entès el missatge del president de ERC, creiem.
“No al full de ruta que ens va proposar el president de Catalunya Artur Mas. No a la candidatura unitària i de país que també va proposar. No al model d’eleccions autonòmiques reconvertides en un referendum que l’estat espanyol no ens ha deixat fer. No als 18 mesos de transició per construir les eines d’estat que encara ens calen i no als terminis constituents que va proposar el president Mas”.
La conferencia míting del Junqueras, que pretén ser el primer president de la República catalana, avui ens ha decebut. En Junqueras ha proposat tot i que de forma bastant maldestra el que seria el programa polític del partit, del seu, ERC. El patiment dels aturats, els treballadors amb règims d’explotació antics, empresaris sense escrúpols, atur, han estat par d’una exposició reivindicativa més pròpia d’un sindicalista que d’un líder que ens ha de liderar un full de ruta cap a la llibertat.
Cap matis, be si el matis sempre en termes socials. No podem fer una llista doncs podríem “enganxar la lepra”, ens ve a dir. En aquest punt la corrupció i la regeneració destaquen com objectius inseparables i conclou que unes candidatures amb un punt coincident i d’altres no, sumarien més.
No escoltar a la societat civil organitzada, ANC i Òmnium demanant la candidatura de País, no escoltar a la Associació de Municipis per la Independència demanant la llista de País, no escoltar CDC demanant una llista de País, és senzillament preocupant.
El President Artur Mas la va clavar, per això fins i tot estava disposat a tancar la llista de País. D’axó s’han diu generositat, d’altres en diuen por partidista. El que ara ens juguem és independència Si o No. La Presidència per un altra moment i tot sembla indicar que ERC i l’Oriol Junqueras encara no s’han han adonat.
Tot i així no llencem la tovallola. Hem arribar on som patint i deixant masses coses a les voreres com per mal batre ara l’oportunitat històrica que podria ser irrepetible. Per això demanem humilment a ERC, que s’han quedats sols amb la seva proposta que reflexionin. Han esperat 39 anys per tenir un president de ERC, van fer president uns que no eren dels seus, ven be poden ara esperar 18 mesos per tornar-hi.
RSS Feed
