Ara pretenen explicar-nos altre cop la seva historia sesgada i manipulada. Historia plena de fracassos i de guerres. Com poden pretendre que la pèrdua de les nostres llibertats sigui beneït per nosaltres amb la pretensió que ho fem com espanyols? Però que s’han tornat bojos aquets castellans reconvertits en espanyols.
Després de las quantitats d’euros indecents que “Espanya” ha rebut d'Europa i de l’espoli continuat que Catalunya ha sofert des de el 1714, Espanya és ha dia d’avui el fracàs més estrepitós dels que conformen la CE. Més de 6 milions d’aturats, 27 per % de la població activa en són la seves credencials.
El gruix de corrupció que té Espanya en aquest moment, és d’unes dimensions dignes dels països d’Africa on regnen dictadors i “caníbals”. Cert que ha Catalunya també cal fer neteja, però tot i així res ha veure amb el que tenen a Madrid, Galicia, País Valencia, Andalusia, ses Illes i tot el que envolta la monarquia borbònica hereva i relleu d’en Franco.
Dèiem que la seva historia mai serà la nostra perquè ells tenen una historia de vencedors inquisitorials. Una historia que només té la exclusivitat de deixar amb herència, misèria i incultura, si no una terra cremada i plena d’odi.
De fet i si pugéssim rodolar per l’anomenada Espanya profunda, ara, si al segle XXI, comprovaríem que existeixen ciutadans que mai han trepitjat Catalunya, fins i tot podríem afirmar que mai la trepitjaran i tot i així són capaços de manifestar: que Catalunya és España, que los catalanes són españoles, que el catalan és un dialecto, que los catalanes siempre se han llevado la mejor tajada incluso con Franco, que la historia lo dice nunca hubo una una nacion catalana y si España, que ahora a los niños venidos de afuera se les obliga ha hablar en catalan, que se multa a los tenderos sinó rotulan su cartel en catalan, que Catalunya és una región llena de corruptos, que lo que hay que hacer és suprimir las autonomias, que Catalunya és de Espanya i si alguien se tiene que ir són los catalanes.
Aquesta és la seva historia, la oficial. En cap cas parlen de que a la península ibèrica existeixen uns pobles diferenciats, amb identitats fortes i amb la seva historia. La seva historia no explica com i que va significar l’imperi castellà, ni don surt la nomenclatura España i español. Ells no expliquen mai com els pobles d’arreu han aconseguit ser lliures. De que acabada la segona Guerra mundial és va fer la Declaració solemne dels Drets Humans, tampoc ho expliquen, ni saben que vol dir. La paraula democràcia no forma part de les actituds quotidianes, la majoria tenen veritables dificultats per saber que vol dir i tot i així no els hauríem de culpar.
La historia oficial la expliquen les castes de tot tipus que viuen a la gran metròpoli. Són els que mai han produït cap valor i que viuen d’estendre la misèria, la por i d’emportar-se allò que produeixen els altres. Una ciutat que no té res com Madrid, te de tot gracies a l’espoli que sistemàticament han fet dels llocs productius. Aquesta gent amb els diners que nosaltres els hi proporcionem fan campanyes per sembrar la llevo de l’odi exactament igual que feien en temps de la “República española”. Res ha canviat, ells volen la seva historia i ens i volen a dins. Una cosa si que em de reconèixer, han aconseguit que la misèria és senti orgullosa d’un Madrid voraç i insolidari.
Ara com ahir, per poder fugir de la seva historia ens cal marxar. Cap encaix és possible i ha mesura que enrederim el procés, potser ni la entesa de futur desitjable serà possible.
Quant un Govern com l’espanyol, quan els defensors de la seva historia, són capaços de mentir, de desfigurar la realitat, de no admetre que els pobles que ho volen ser tenen drets, que existeixen legalitats internacionals per damunt de la insignificança d’un estat com l’espanyol, quan tenim un estat incapaç d’engrescar-nos amb un projecte democràtic de respecte i de futur i l’únic que se’ns proposa és ser més espanyols i que renunciem ha ser catalans, hem arribat al final del carrer. Amb aquesta gent no hi tenim res ha fer.
Arriba un moment que globalment ja en tenim el nas ple, de malconviure amb uns veïns que no ens volen tal com som, que ens creuen forasters, que decideixen per nosaltres, i, a més, malament, en contra dels nostres interessos col.lectius com a poble.
Mn. Josep Dalmau