Deien des de la reialesa espanyola que no calia fer cap votació ells ja saben que la majoria dels espanyols sense preguntar-los volen la monarquia.
Nosaltres a Catalunya cada vegada que volem instaurar canvis substancials en la vida política i social, tothom i nosaltres també, ens autoimposem consensos, votacions i fins i tot ens planifiquem un ventall de normes i accions per justificar qualsevol canvi.
Que una majoria dels catalans reclamem el dret ha decidir tot, en cap cas implica la possibilitat de fer-ho sota el paraigües de la legalitat espanyola. Fer una consulta referendum sense admetre el seu resultat com determinant, serveix tant com un 11 de Setembre o com una festa per la llibertat.
Tenim ara mateix instaurat un escenari un xic pervers. Per una banda tenim una societat mobilitzada, amb presa, que fins i tot les retallades, l’ofec econòmic i despropòsits del govern i institucions espanyoles, continua amb la moral alta. De moment no poden aturar l’onada per la independència. Per l’altra banda tenim un lideratge compartit que de moment sembla que funciona i tot “l’intercanviï electoral”, la suma pel dret a decidir continua.
Aquest és l’escenari. La societat civil mobilitza i engresca i fins i tot gosa demanar anar més rapits. La part política que “no mobilitza” i que aparentment sembla que funcionen a batzegades en funció la pressió i insistència dels catalans, ens diuen que el procés és complexa i difícil, ens diuen que ara encara cal esperar, ens diuen que tot el que fem ha de ser per guanyar, ens diuen una i altra vegada que hem de tenir arguments i que tot el procés ha de ser escrupolosament democràtic i pacífic i com no pot ser d’altre forma, nosaltres hi estem d’acord.
Ara be, conjugar tot el procés, amb raons, amb legalitat, amb legitimitat, amb democràcia, quan depens d’Espanya per aplicar la part legal, sabem que és inviable, sobre tot quan ells ens refreguen permanentment que a Espanya només existeix un subjecte polític els espanyols i que això ho diu la constitució espanyola. És també per això que qualsevol resolució que prengui el Parlament català, serà enviat indefugiblement al Tribunal constitucional espanyol que controlen ells.
Cap argumentari és etern, les raons poden inclús difuminar-se si les condicions socials canvien. Tot i que en aquest cas la estultícia dels espanyols és tan potent que no cal que ens preocupem. Ells ens volen espanyols i prou i no bellugar-se ni un mil·lilitre ja els ha fet perdre la partida.
Ara be que és el que ens preocupa? Doncs podríem començar amb el “divorci” de la societat civil amb els representant politics, qüestió que l’estat espanyol amb els seus corifeus han descobert com el punt dèbil ha treballar, i que si aconsegueixen el divorci total, hauran acabat de retruc amb els líders sobiranistes, catalanistes i independentistes. Sotmetre Catalunya a tot un procés judicial per corrupció inacabable mai ha esta casual.
Comença ha ser urgent que les forces politiques, que representen al poble de Catalunya legal i legítimament és posin al davant. No pot ser que els darrers dos anys hagi tingut que ser Òmnium, ANC, i d’altres només els que situïn elements motivadors. La societat civil ni pot ni ha de substituir als politics i a la política. Pot ser el full de ruta estableixi que la societat civil ha de fer i tenir el seu paper de forma predominant i que els politics amb el Govern i Parlament ja ni ha prou. Si és així, crec que estem cometen un greu error. Un concert per la llibertat, crea imatge, motiva, ens idealitza fins i tot, però en cap cas estableix politiques i estrategies, fer-ho suposaria la substitució de la classe política actual.
És moment que la part política de la societat civil, els partits, prenguin part en el moviment social. Despolititzar la societat civil, divorciar-la de les forces politiques, és el que volen espanyols unionistes.
Aquest 11 de Setembre la ANC, ha decidit fer una cadena humana (Via Humana cap a la Independència), no hi haurà la manifestació de torn. Potser és el moment per fer el que toca i en cap cas és tracta de fer cap sorpasso, sinó de posar-se al costat de la ANC. Donar la imatge mundial que poble i politics va a una, donaria encara més legitimitat al procés i aproparíem els politics a la societat civil. Certament, veure com els partits politics, els nostres representats al Parlament recolzen i participen en construir la Via Humana, ajudaria i buidaria de continguts divorcistes als unionistes espanyols.
LA TRANSVERSSALITAT DINS LA SOCIETAT CIVIL JA LA TENIM, ARA CAL FER-LA AMB LA UNITAT D'ACCIÓ DELS PARTITS.
La independència no es demana, és pren.
RSS Feed
