Que és vulgui empresonar a delinqüents convictes i confessos, amb sembla be. Que és vulgui empresonar a qui sigui, com diu la Rosa Diaz per reclamar el dret a votar, és si més no un signe dels països totalitaris o que ho han estat.
Ja hi som, Catalunya vol votar, i fer-ho fins i tot abans de ser independents i els espanyols de sempre els que no poden ser altra cosa, han fet front comú i transversal per dir-nos que no, abans l’Armagedon. Les dretes espanyoles, neofranquistes, més les esquerres espanyoles han subscrit un pacte de sang per evitar que Catalunya i els catalans puguin exercir el dret al vot. L’excusa, ho han de fer tots els espanyols i que “Espanya mai és trencarà”.
Catalunya, ha fet l’impossible. La majoria política ha decidit jugar i aprofundir en tots i cada un dels conceptes democràtics per tal de fer un país nou. La societat civil, sembla, a tenor el que ha decidit la junta de la ANC que també. No és el que volien exactament, però la generositat de tots també és la seva.
Ara toca parlar a l’únic sector de la societat que te molt ha dir, i que encara no ho ha fet, els sindicats. La UGT de Catalunya, ha de posicionar-se i parlar. Fa temps que tothom parla de corretja de transmissió i que la UGT, històricament ha situat el seu posicionament ideològic i polític a l’orbita dels socialistes.
S’ha de reconèixer que tant els socialistes com la UGT, tenen una estructura organitzativa confederal, cosa que els hi permet decidir unes politiques diferenciades del que puguin decidir els de la comissió executiva confederal. El Pepe Álvarez, reclama el dret a decidir i recolza l’acord a que han arribat els nostres politics. No passa el mateix amb els socialistes de Catalunya, aquets formalment s’han arrenglerat amb els del partit espanyol.
Aquesta diferencia entre sindicat i partit, ni és semàntica ni casual. Els treballadors de Catalunya, també hauran de decidir el seu futur, o amb una Espanya decadent i corrupta o amb els que volen construir un nou país. Els polítics espanyols ja han decidit que no volen que els catalans votem.
El PSOE, en boca del seu primer secretari, ha manifestat estar al costat del PP i del seu govern per evitat que Catalunya voti. Ells defensen un model polític amb una única nació, la espanyola, en contra del diu la seva constitució, l’estat espanyol és plurinacional i plurilinguistic. D’acord, que ho facin, però la UGT de Catalunya ha de dir si li sembla be o no. Els treballadors de Catalunya, representats per la UGT, són on son per unes retallades obligades i per un estat que decideix que primer són el trens i els aeroports o l’exèrcit espanyol abans que les persones. La UGT de Catalunya haurà de dir si li sembla be que el seu partit de referència faci costat als neofranquistes, als recentralitzadors i als corruptes del PP abans que els catalans puguem exercir el dret al vot.
La UGT de Catalunya, no pot ser un element passiu amb el trajecte per practicar la democràcia. Ni han uns que neguen la possibilitat de fer democràcia i hem d’aconseguir que la gran majoria treballi per que s’instauri d’una vegada.
La UGT, no pot, vaja no és entenible que faci costat a un partit com el PSOE o al PSC que s’agenolla davant la dreta avant posant la defensa d’un model territorial abans que la llibertat d’un poble. La UGT de Catalunya si vol representar als treballadors de Catalunya ho ha de fer des de posicions nítidament democràtiques i si la seva opció ha de ser d’esquerres, que ho sigui, però a major gloria dels treballadors, no dels corruptes o d’una dreta espanyola que ens nega el dret a votar. L’altra sindicat CCOO, també s’haurà de definir, però el seu problema és menor a tenor que el seu referent polític en cap cas s’ha posat de genolls davant del PP. Ara també comença ha ser l’hora dels sindicats.
Fer vagues per defensar els interessos dels treballadors, està bé, ara però, la solució als problemes de l’atur, de la rebaixa permanent del poder adquisitiu, de l’increment dels impostos, de la rebaixa sistemàtica del nostre estat del benestar, no passa exclusivament per fer-les, ara és el moment de triar de decidir, amb Espanya o amb Catalunya. Practicar el internacionalisme de classe, és pot fer exactament igual des de una Catalunya lliure o com espanyol.
Una injustícia feta a l'individu és una amenaça feta a tota la societat. Montesquieu
RSS Feed
