Poc se’n parla dels motius que ha dut a la Gran Bretanya, Anglaterra, a separar-se de la Unió Europea. D’inici Anglaterra, tot i ser un puntal de la UE, mai va ser-hi del tot.
El fet que mantingues la lliure esterlina com moneda pròpia, renunciant al Euro com moneda unificadora en termes comercials i socials, ho deia tot.
Anglaterra mai va creure amb el fet de renunciar a la seva nacionalitat ni amb el projecte d’una nova Europa on els pobles i drets universals fossin els temes rellevants, supeditats a les lleis de mercat. Cal recordar que desprès de la segona Guerra Mundial, estabilitzar Europa i deixar clar que les diferencies no s’arreglaven fen guerres, va ser l’objectiu i per això calia acabar amb el repartiment territorial i construir un nou mercat, que amb el temps pugues derivar amb projectes més ambiciosos generant enteses no només econòmiques, sinó un nou espai on democràcia i equilibri social fossin la prioritat.
Sembla que Anglaterra no hi va creure mai. El brexit angles ho deixat clar. Anglaterra no vol deixar ser el que és. Això si, volen continuar amb les negociacions mercantils com sempre. El que pot ser no saben, o si, és que ara les negociacions sempre estaran més a favor dels 440 milions d’habitants de la UE que dels 56 milions d’Anglaterra.
La Unió Europea ja no és el mercat del carbó i l’acer. Avui té un Parlament, un Govern, Comissionats, un Banc Central, un Tribunal de Justícia de la UE i una legalitat que emana d’unes eleccions i d’una legislació. Vaja, que avui la Unió Europea te tots els ingredients per assumir que no calen altres legalitats, estats, ni l’esquarterament dels que defensen la seguretat territorial de la Unió Europea.
El pretès acord per construir la Unió Europea, per fer que més d’hora que tard tingui legitimades totes les accions representatives i de gestió, de moment no ha fet altra cosa que deixar marxar Anglaterra de la UE i treballar per convertir Rússia amb enemics de proximitat en lloc de refer ponts per un futur d’entesa total.
Avui tres euro diputats representants de Catalunya, Puigdemont, Comin i Ponsatí, poden perdre la immunitat jurídica que els dona ser diputats de la UE.
La justícia espanyola, molt allunyada de la europea, ha perdut totes les accions judicials per extradir, sobre tot al MHP Carles Puigdemont. Espanya i el seu Estat, com va dir el Pedro Sánchez, President gracies a ER, jo el portaré davant la justícia com sigui. Al Puigdemont. Sembla que la separació de poders a Espanya és una fal·làcia. Poder executiu i judicial junts per amenaçar i sentenciar sense judici.
I són els partits unionistes espanyols els que han presentat l’acció per desposseir als nostres diputats, d’acord el Reglament, dels seus drets. El “Gobierno de España”, el seu Estat i la justícia espanyola bojos per poder guanyar finalment la partida i jutjar als “delinqüents, criminals i lladres fugats” per empresonar-los com han fet amb els que és van posar a disposició de la justícia espanyola, que avui són presos politics i per molt anys.
El delicte comes, el crim perpetrat, segons els espanyols, és haver complert el que és va prometre en campanya electoral, dut en el Programa i mai impugnat per ningú del Estat espanyol. Fer un Referèndum legal i acordat. Sembla que la legalitat jurídica espanyola, per haver-lo fet no produïa cap condemna. Al Estat espanyol fer un Referèndum no és il·legal. La proposta del Tribunal seria per desobediència i, la desobediència només te tractament d’inhabilitació. D’aquí els informes de la GC, Policia espanyola i els serveis secrets intentant demostrar que la violència i va ser present per convertir l’acusació amb sedició.
El problema és que som al segle XXI i res és pot amagar i el mon sencer va veure que l’única violència la van exercir els cossos policials espanyols i després la justícia espanyola l’esta exercint judicialment. Segur que hi te molt a veure amb totes les sentencies favorables que a Europa fa la seva justícia.
Lliures a Europa, Espanya tenim serioses dubtes on és, i perseguits desprès dels fets de l’1 d’octubre, i pretesament condemnats, si avui passes, pel Euro Parlament.
Els nostres compatriotes de la Unió Europea, han de saber i tenir clar, que Espanya, el seu Estat i en concret el TSJE, els vol jutjar pel fet de posar urnes al servei de la ciutadania perquè poguessin exercir el seu dret universal a decidir.
Avui la Unió europea pot posar una pedra i molt grossa, i no comparable al Brexit angles, per l’autodestrucció d’un somni que és volia ple de valors democràtics i fanal per lluitar contra les diferencies mundials.
Votar, posar urnes, per molt que algú ho vulgui prohibir, mai pot ser un delicte. Si avui l’Euro Parlament aprova el suplicatori haurà deixat clar que el projecte polític de la UE per molts catalans/es, de moment ens haurà deixat d’interessar. I per si no estava clar, aprovant el suplicatori la Unió Europea no és la dels pobles és la dels Estats.
RSS Feed
