ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA UNITAT, TANT NECESSÀRIA PER GUANYAR.

27/3/2017

0 Comments

 
Picture

Va costar i molt construir Junts pel Si. El President Mas, ara condemnat, va proposar en la conferencia del 25 de Novembre del 2014 un camí prou clar per guanyar la partida amb l’Estat espanyol. El 9 N va ser un banc de proves, que malgrat el que diguin alguns el president Mas no en va treure prou rendibilitat, i segur que ho podia haver fet.

La seva conferencia i el més destacat:

Ara bé, del camí que ens va portar fins al 9 de novembre n’hem de treure també algunes lliçons. Identificar millor les nostres debilitats, que les tenim, i aprendre millor dels nostres errors, quan els cometem.
​
Permeteu-me una breu reflexió en aquest sentit. A Catalunya s’ha demostrat que hi ha una fórmula guanyadora. La fórmula diu així: societat civil organitzada i mobilitzada + institucions públiques compromeses + civisme + objectius clars i compartits = èxit de país.
 
Apliquem aquesta fórmula al 9N: voluntaris i entitats + Generalitat i administracions locals + civisme exemplar + posar les urnes = èxit de país.
 
Explicat així pot semblar fins i tot senzill; com bufar i fer ampolles. Però la complexitat de fer-ho així és enorme, entre d’altres raons perquè no estem parlant d’una ciència exacta sinó de quelcom que pot esdevenir un còctel explosiu: la barreja de la condició humana i la política. Vaja, dinamita pura... Fixeu-vos que dels ingredients de la fórmula, no en pot fallar cap. Si en falla un, l’èxit ja no és el mateix. Cal que la fórmula funcioni completa si Catalunya vol prosseguir i completar el camí endegat. Aleshores, quan això succeeix, l’efecte que es provoca no és només de suma, sinó d’autèntica multiplicació. És a dir, el 9N.
 
Només avançaré les eleccions si es compleix la condició anterior, és a dir, si són per fer la consulta. Si es volen eleccions per canviar el Govern o per modificar la representació de cadascú en el Parlament, no hi haurà avançament. En aquest cas es farien quan toquen, a finals del 2016, completats els quatre anys de legislatura.

                                            ----------------------------  ----------------------------
 
Doncs bé, el meu criteri, reitero que personal, és que, si hi ha més d’una llista a favor del sí, n’hi ha d’haver una que per ella mateixa obtingui la majoria absoluta en el nou Parlament. És a dir, a parer meu, el tema no és quantes n’hi ha. El punt decisiu és que una d’elles tingui prou força, prou massa crítica, prou acceptació popular, prou majoria perquè es pugui dir i s’entengui a tot arreu que el sí ha guanyat la consulta duta a terme en forma d’eleccions. Resulta evident, per altra banda, que després de les eleccions es poden fer acords amb altres formacions que hagin obtingut representació, però sempre des de la legitimitat d’haver assolit la majoria directa a les urnes.

                                                ----------------------------   ----------------------------

Per fer-ho possible, aquesta conjunció, aquesta pinya, aquesta suma d’esforços, proposo una fórmula que té el doble objectiu de superar la dinàmica partidista i alhora de protegir el futur dels partits catalans, que seguiran essent necessaris en la nova etapa que s’obri en el nostre país. La fórmula que proposo amb aquest doble objectiu és la següent: 
 

-        Primer, es configura una llista que compti amb el suport dels partits polítics que s’hi vulguin sentir representats.
 
-        Segon, la llista la configuren persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’Estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o combinada partits polítics-societat civil-professionals experts reconeguts.
 
-        Tercer, totes les persones provinents de la societat civil i la majoria –potser no totes- de les proposades pels partits polítics acceptarien no repetir en les eleccions següents. Per tant, es presentarien per un sol cop, com un acte de servei al país.
 
-        Quart, el mandat parlamentari seria curt, màxim un any i mig des de la constitució del nou Parlament i l’elecció del president de la Generalitat.
 
-        Cinquè, en les eleccions següents, els partits que haguessin donat suport a aquesta llista podrien, òbviament, tornar a presentar-se per separat.
 
-        Sisè, el finançament de la campanya es faria al marge dels partits, a través d’una associació o fundació que es crearia específicament per a aquest cas.
 
-        I setè, les subvencions públiques que obtingués aquesta llista com a conseqüència dels resultats assolits es distribuirien exclusivament entre els partits polítics implicats a fi d’assegurar la seva viabilitat financera per al futur immediat.
 
Amb aquesta proposta que us faig s’intenta sumar més enllà dels partits, per un sol cop, per un període curt, per guanyar la consulta, per constituir l’Estat si es guanya, i preservant a més els partits de cara al futur, que també és una obligació. Quan em referia a actuar amb generositat, em referia a poder fer això o quelcom semblant a això.
 
Bé, deixant de banda la meva “salvació”, per la qual es preocupen ànimes sempre tan caritatives, sí que, en canvi, he de respondre una qüestió cabdal, i aquesta de manera molt seriosa i molt solemne: com he de correspondre personalment a la generositat que demano institucionalment als altres? Avui he fet un plantejament que,efectivament, requereix per part de molts molta generositat i qui demana generositat als altres ha d’estar disposat a practicar-la en primer lloc.
Confio que, amb dos missatges que incorporen alhora compromisos personals, s’esvairà qualsevol dubte.
 
-       El primer missatge i compromís és el següent: Si em correspon encapçalar la candidatura i es guanya per majoria absoluta, i, per tant, ha guanyat el sí i la consulta, jo no em tornaria a presentar com a candidat a la Presidència de la Generalitat en les eleccions següents al cap d’un any i mig, com fa dos anys vaig fer explícit aquest compromís, i avui el reitero novament.
 
-       Segon missatge i compromís, aquest potser sorprendrà, però el dic de cor: Puc encapçalar la llista i estic a disposició, però també la puc tancar. És a dir, puc ser el primer, o puc ser l’últim. Ja veuen que no hi ha condicions personals en el meu plantejament. Hi ha condicions, això sí, de projecte, per garantir al màxim possible que Catalunya i el seu poble se’n surtin i se’n surtin bé. Però no hi ha, i per part meva sobretot, ni hi ha d’haver condicions personals prèvies.
 
Són temps de decisions i de suma. No temps de condicions personals.
 
​                                                     -------------------------------------------------
 
Va costar i molt. Ex dirigents de la ANC i traspassats d’Òmnium ho van patir amb una duresa extrema que feia fins i tot mal al cor. Una precària unitat és va constituir malgrat pressions internes i externes. Aquesta si que va ser una batalla que farà historia. Llàstima que els de les CUP no estiguessin a l’alçada.

Insistirem, tot i que no estigui a les nostres mans, amb dir i denunciar que sense unitat, el pitjor que encara ha d’arribar, no ens permetrà guanyar la partida a l’Estat espanyol.

Sembla que Junts pel Si ja fa estona que ha entrat en fase de liquidació. El Govern del President Puigdemont i la majoria independentista al Parlament, sembla que faran tot el possible perquè el Referèndum sigui una realitat. També sembla que la campanya pel SI, i si no canvien les coses, serà partidista. Unitat al Govern i Parlament i desencís monumental dins la societat civil.

ERC dissenya la seva campanya pel SI i fins i tot fan una reserva d’un milió d’euros per fer-la. El PDeCAT també farà la seva campanya, que per cert és va iniciar el 25 de Març amb un acte de suport als represàliats per la justícia espanyola. Demòcrates per Catalunya ja fa dies que també van aprovar la seva. Els de les CUP són com sempre els més rars. Volen el dia i com serà la papereta del Referèndum. Sempre pressionant al Govern com si fossin més oposició que aliats. Els de les CUP de campanya formal de moment no diuen res.

Aquest és el quadre. Tothom anirà a la seva per intentar convèncer als indecisos. Ho sabem, posar les urnes costarà i molt i si una vegada posades perdem el Referèndum, haurem fet un pa com unes hòsties. Cal recordar que avui Ada Colau és alcaldessa de la capital de Catalunya, Barcelona per la incompetència política i partidista de ERC i CDC, una alcaldessa lluny de la independència i que no dubta en utilitzar Barcelona contra el procés. Això si, sibil·linament.

Ja n’és de curiós, mentrestant els catalans portem uns quants anys manifestant-nos transversalment, o el que és el mateix sense demanar el que pensa el del costat, els partits que saben que per si sols mai seriem on som, continuen abdicant del be més preuat per guanyar la partida.

Jo soc del PDeCAT i que faré quan ERC o DC facin un acte al meu poble saben que puc arrossegar gent a l’acte que no ho són?. Jo soc del PDeCAT i si l’acte fos de Junts pel Si, per exemple, que ningú en tingui dubtes intentaria que hi anés tothom independentment del seu color ideològic i del que pensin sobre el dret a decidir.

La campanya per marcar packet de partit no pot ser pel Referèndum. Demanar el vot indistint per Junts pel Si i les CUP, ja ens ha fet anar de corcoll. Escoltar als de les CUP i creure que tenim el que ens mereixem és el mateix. Els de les CUP no sumen i fins i tot alguns dels seus components resten. Escoltar-los i pensar que el Referèndum no és farà és el mínim que molts podrien pensar i si a sobre el que és visualitza és una campanya pel mateix objectiu de caire partidista, no anem be.

Si som incapaços d’unir voluntats al carrer, potser també serem incapaços per guanyar a les urnes. A no ser que ja és tingui clar que el Referèndum és farà després de proclamar la Independència Unilateralment. Malgrat tot visualitzar en aquest tram decisiu, per fer una cosa o altra, que la UNITAT és estratègica fins la victòria, no estaria de més.

Alguns haurien i farien be llegint el discurs íntegre que va fer el President Mas. TV3 disposa d’una gravació en el canal de noticies. L’actualitat de la Conferencia és de traca i mocador.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.