Va costar i molt construir Junts pel Si. El President Mas, ara condemnat, va proposar en la conferencia del 25 de Novembre del 2014 un camí prou clar per guanyar la partida amb l’Estat espanyol. El 9 N va ser un banc de proves, que malgrat el que diguin alguns el president Mas no en va treure prou rendibilitat, i segur que ho podia haver fet.
La seva conferencia i el més destacat:
Ara bé, del camí que ens va portar fins al 9 de novembre n’hem de treure també algunes lliçons. Identificar millor les nostres debilitats, que les tenim, i aprendre millor dels nostres errors, quan els cometem.
Permeteu-me una breu reflexió en aquest sentit. A Catalunya s’ha demostrat que hi ha una fórmula guanyadora. La fórmula diu així: societat civil organitzada i mobilitzada + institucions públiques compromeses + civisme + objectius clars i compartits = èxit de país.
Apliquem aquesta fórmula al 9N: voluntaris i entitats + Generalitat i administracions locals + civisme exemplar + posar les urnes = èxit de país.
Explicat així pot semblar fins i tot senzill; com bufar i fer ampolles. Però la complexitat de fer-ho així és enorme, entre d’altres raons perquè no estem parlant d’una ciència exacta sinó de quelcom que pot esdevenir un còctel explosiu: la barreja de la condició humana i la política. Vaja, dinamita pura... Fixeu-vos que dels ingredients de la fórmula, no en pot fallar cap. Si en falla un, l’èxit ja no és el mateix. Cal que la fórmula funcioni completa si Catalunya vol prosseguir i completar el camí endegat. Aleshores, quan això succeeix, l’efecte que es provoca no és només de suma, sinó d’autèntica multiplicació. És a dir, el 9N.
Només avançaré les eleccions si es compleix la condició anterior, és a dir, si són per fer la consulta. Si es volen eleccions per canviar el Govern o per modificar la representació de cadascú en el Parlament, no hi haurà avançament. En aquest cas es farien quan toquen, a finals del 2016, completats els quatre anys de legislatura.
---------------------------- ----------------------------
Doncs bé, el meu criteri, reitero que personal, és que, si hi ha més d’una llista a favor del sí, n’hi ha d’haver una que per ella mateixa obtingui la majoria absoluta en el nou Parlament. És a dir, a parer meu, el tema no és quantes n’hi ha. El punt decisiu és que una d’elles tingui prou força, prou massa crítica, prou acceptació popular, prou majoria perquè es pugui dir i s’entengui a tot arreu que el sí ha guanyat la consulta duta a terme en forma d’eleccions. Resulta evident, per altra banda, que després de les eleccions es poden fer acords amb altres formacions que hagin obtingut representació, però sempre des de la legitimitat d’haver assolit la majoria directa a les urnes.
---------------------------- ----------------------------
Per fer-ho possible, aquesta conjunció, aquesta pinya, aquesta suma d’esforços, proposo una fórmula que té el doble objectiu de superar la dinàmica partidista i alhora de protegir el futur dels partits catalans, que seguiran essent necessaris en la nova etapa que s’obri en el nostre país. La fórmula que proposo amb aquest doble objectiu és la següent:
- Primer, es configura una llista que compti amb el suport dels partits polítics que s’hi vulguin sentir representats.
- Segon, la llista la configuren persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’Estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o combinada partits polítics-societat civil-professionals experts reconeguts.
- Tercer, totes les persones provinents de la societat civil i la majoria –potser no totes- de les proposades pels partits polítics acceptarien no repetir en les eleccions següents. Per tant, es presentarien per un sol cop, com un acte de servei al país.
- Quart, el mandat parlamentari seria curt, màxim un any i mig des de la constitució del nou Parlament i l’elecció del president de la Generalitat.
- Cinquè, en les eleccions següents, els partits que haguessin donat suport a aquesta llista podrien, òbviament, tornar a presentar-se per separat.
- Sisè, el finançament de la campanya es faria al marge dels partits, a través d’una associació o fundació que es crearia específicament per a aquest cas.
- I setè, les subvencions públiques que obtingués aquesta llista com a conseqüència dels resultats assolits es distribuirien exclusivament entre els partits polítics implicats a fi d’assegurar la seva viabilitat financera per al futur immediat.
Amb aquesta proposta que us faig s’intenta sumar més enllà dels partits, per un sol cop, per un període curt, per guanyar la consulta, per constituir l’Estat si es guanya, i preservant a més els partits de cara al futur, que també és una obligació. Quan em referia a actuar amb generositat, em referia a poder fer això o quelcom semblant a això.
Bé, deixant de banda la meva “salvació”, per la qual es preocupen ànimes sempre tan caritatives, sí que, en canvi, he de respondre una qüestió cabdal, i aquesta de manera molt seriosa i molt solemne: com he de correspondre personalment a la generositat que demano institucionalment als altres? Avui he fet un plantejament que,efectivament, requereix per part de molts molta generositat i qui demana generositat als altres ha d’estar disposat a practicar-la en primer lloc.
Confio que, amb dos missatges que incorporen alhora compromisos personals, s’esvairà qualsevol dubte.
- El primer missatge i compromís és el següent: Si em correspon encapçalar la candidatura i es guanya per majoria absoluta, i, per tant, ha guanyat el sí i la consulta, jo no em tornaria a presentar com a candidat a la Presidència de la Generalitat en les eleccions següents al cap d’un any i mig, com fa dos anys vaig fer explícit aquest compromís, i avui el reitero novament.
- Segon missatge i compromís, aquest potser sorprendrà, però el dic de cor: Puc encapçalar la llista i estic a disposició, però també la puc tancar. És a dir, puc ser el primer, o puc ser l’últim. Ja veuen que no hi ha condicions personals en el meu plantejament. Hi ha condicions, això sí, de projecte, per garantir al màxim possible que Catalunya i el seu poble se’n surtin i se’n surtin bé. Però no hi ha, i per part meva sobretot, ni hi ha d’haver condicions personals prèvies.
Són temps de decisions i de suma. No temps de condicions personals.
-------------------------------------------------
Va costar i molt. Ex dirigents de la ANC i traspassats d’Òmnium ho van patir amb una duresa extrema que feia fins i tot mal al cor. Una precària unitat és va constituir malgrat pressions internes i externes. Aquesta si que va ser una batalla que farà historia. Llàstima que els de les CUP no estiguessin a l’alçada.
Insistirem, tot i que no estigui a les nostres mans, amb dir i denunciar que sense unitat, el pitjor que encara ha d’arribar, no ens permetrà guanyar la partida a l’Estat espanyol.
Sembla que Junts pel Si ja fa estona que ha entrat en fase de liquidació. El Govern del President Puigdemont i la majoria independentista al Parlament, sembla que faran tot el possible perquè el Referèndum sigui una realitat. També sembla que la campanya pel SI, i si no canvien les coses, serà partidista. Unitat al Govern i Parlament i desencís monumental dins la societat civil.
ERC dissenya la seva campanya pel SI i fins i tot fan una reserva d’un milió d’euros per fer-la. El PDeCAT també farà la seva campanya, que per cert és va iniciar el 25 de Març amb un acte de suport als represàliats per la justícia espanyola. Demòcrates per Catalunya ja fa dies que també van aprovar la seva. Els de les CUP són com sempre els més rars. Volen el dia i com serà la papereta del Referèndum. Sempre pressionant al Govern com si fossin més oposició que aliats. Els de les CUP de campanya formal de moment no diuen res.
Aquest és el quadre. Tothom anirà a la seva per intentar convèncer als indecisos. Ho sabem, posar les urnes costarà i molt i si una vegada posades perdem el Referèndum, haurem fet un pa com unes hòsties. Cal recordar que avui Ada Colau és alcaldessa de la capital de Catalunya, Barcelona per la incompetència política i partidista de ERC i CDC, una alcaldessa lluny de la independència i que no dubta en utilitzar Barcelona contra el procés. Això si, sibil·linament.
Ja n’és de curiós, mentrestant els catalans portem uns quants anys manifestant-nos transversalment, o el que és el mateix sense demanar el que pensa el del costat, els partits que saben que per si sols mai seriem on som, continuen abdicant del be més preuat per guanyar la partida.
Jo soc del PDeCAT i que faré quan ERC o DC facin un acte al meu poble saben que puc arrossegar gent a l’acte que no ho són?. Jo soc del PDeCAT i si l’acte fos de Junts pel Si, per exemple, que ningú en tingui dubtes intentaria que hi anés tothom independentment del seu color ideològic i del que pensin sobre el dret a decidir.
La campanya per marcar packet de partit no pot ser pel Referèndum. Demanar el vot indistint per Junts pel Si i les CUP, ja ens ha fet anar de corcoll. Escoltar als de les CUP i creure que tenim el que ens mereixem és el mateix. Els de les CUP no sumen i fins i tot alguns dels seus components resten. Escoltar-los i pensar que el Referèndum no és farà és el mínim que molts podrien pensar i si a sobre el que és visualitza és una campanya pel mateix objectiu de caire partidista, no anem be.
Si som incapaços d’unir voluntats al carrer, potser també serem incapaços per guanyar a les urnes. A no ser que ja és tingui clar que el Referèndum és farà després de proclamar la Independència Unilateralment. Malgrat tot visualitzar en aquest tram decisiu, per fer una cosa o altra, que la UNITAT és estratègica fins la victòria, no estaria de més.
Alguns haurien i farien be llegint el discurs íntegre que va fer el President Mas. TV3 disposa d’una gravació en el canal de noticies. L’actualitat de la Conferencia és de traca i mocador.
RSS Feed
