Acabada la compareixença de l’Alicia Sánchez Camacho i la de la Victoria Álvarez i confirmada la versió de la “Camarga” de “Mètode 3” pel seu ex - director Francisco Marco, amb l’asseveració de la Álvarez i Marcos que la Camacho era part coneixedora de la gravació i donat que la “Comissió sobre frau fiscal i la corrupció política”, no ha servit per res més que per allò que els que la van promoure volien, treure’n un redit polític per aturar el procés, hi ho passar comptes amb l’ex – president Pujol, ara, estem en disposició d’afirmar:
Que l’objectiu d’aquesta comissió era empastifar el “procés” i eliminar políticament el partit que amb més garanties el podia liderar. De pas i com no podia ser d’altra forma al seu líder, i amb més projecció internacional, Artur Mas.
Que una falta administrativa, que d’altres van solucionar com els Botin (Banc de Santander) paga’n 300 M€ a la hisenda espanyola, Pujol i la seva família ho estan pagant amb l’escarni mediàtic i polític, que de moment no jurídic, per a major gloria dels eco socialistes, d’esquerra, espanyols i alternatius varis.
Que han aconseguit fer, en consonància amb el moviment del 15 M, del Parlament de Catalunya, l’escenari d’un xou comparable a qualsevol dels que ofereixen les TV espanyoles, denigrant el valor institucional del màxim òrgan representatiu de Catalunya.
Que ha quedat demostrat, en el terreny de la comissió, que els arguments basats en proves solides i en mans dels grups del Parlament són inexistents.
Que la relació entre els informes apòcrifs emesos des de la UDEF, “sense coneixement” del ministeri de l’interior, que la proposta del cap de gabinet d’en Rajoy, Moragues, proposant la trobada entre l’ex amant d’en Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez i la Camacho, tenen la virtut de ser la base per iniciar la campanya de les clavegueres de l’Estat i mediàtica, amb dades personals que d’altra forma mai s’haguessin sabut.
Que fins que la justícia espanyola no finalitzi els processos judicials, tota la família Pujol i Ferrusola són innocents. Sobre tot perquè amb la Hisenda espanyola ja han saldat i regularitzat els seus diners.
Que en termes de culpabilitat només en tenim un, el president Jordi Pujol, culpabilitat de "caràcter moral" més que pecuniari, ho sabem. Saldada aquesta part, Jordi Pujol és innocent i no té cap deute amb l’Estat ni la seva hisenda.
Que les sessions esperpèntiques de la Comissió, que continuaran i que no han servit, ni serviran, per fer front a la corrupció estructural que pateix el conjunt “d’Espanya”, donat que els legisladors espanyols són i estan immersos en els majors casos de corrupció, i en aquest cas també política, només ha servit per desprestigiar la política i politics catalans. Sobre tot amb els compromesos amb la llibertat dels catalans.
I per acabar, i desprès de fer un seguiment de les compareixences, amb crec més el que va dir el President Pujol amb el Diuen...Diuen....Diuen....que el que va dir la resta. I continuarem defensant allò tant sagrat de ; "Qui la faci que pagui".
RSS Feed
