S’ha enquistat profundament al si d’una majoria de politics de casa nostra una forma de fer autodestructiva i preocupant, perquè incorpora una destrucció, que ja és endèmica, i permet disminuir credibilitats i confiances.
En Jordi Barbeta, crec que l’encerta amb la seva diagnosis: “Després de tanta literatura, tanta xerrameca d’uns i altres, tanta impostura, la sensació és que cada cop més la política ha esdevingut una enorme presa de pèl. L’aeroport només n'és un episodi”.
Vindria a ser allò de, en campanya electoral ens prometen l’oro del moro, i desprès el més calent a l’aigüera. El més extraordinari és que gairebé ningú, desprès del mandat passa vergonya i, torna a demanar i prometre a les properes.
Quan un diu que farà i desprès tot són justificacions perquè no es fa, el més normal seria explicar el perquè. El Junqueras un dia ja ens va dir; “doneu-me 68 diputats i veureu com faig la independència”. Mai va explicar com ho faria.
Avui tenim més del 50% de vots legals a favor de la independència i, 74 diputats. Majoria al carrer i al Parlament on resideix la voluntat del poble. I que fan els nostres líders i representants? Doncs dir-nos que la independència només la tindrem si: Primer pactem un referèndum per autodeterminar-nos amb Espanya i el seu Estat. Si guanyem reiteradament unes quantes eleccions. I SI aconseguim que l’opinió internacional ens fa costat.
El que de moment no sabem és quantes eleccions més hem de guanyar. El temps de negociació sembla que és per dos anys, però no diuen que passarà si desprès d’aquets dos anys no tenim “fumata” blanca. L’opinió internacional és pot tenir a favor majoritàriament, però sense els fets consumats, els Estats els únics que poden donar reconeixement, mai ho faran.
Unitat és tornava a cridar ahir al carrer. Fins i tot els oradors de la diada insistien dient-nos que sense unitat no ho aconseguirem.
Algú ha vist una campanya de ER, CUP, ANC, Òmnium, que diuen ser independentistes, a favor d’una inscripció massiva al Consell (de) per la República. Com vosaltres, NO.
Un Consell que no arriba als 100.000 associats. Si aquest Consell, que no pot controlar ni desfer Espanya i el seu Estat, avui tingues més d’un milió d’associats, segur que la UE prendria part d’altra forma. Ni per això tenim unitat.
Tenim un divorci estratègic, entre els partits i ja estem trigant per desflorar la margarida. Si desprès de tantes eleccions amb crides a la unitat, els partits mostren incapacitat per fer un front comú, una de dues o els seus dirigents són uns ineptes o els que manen tenen interessos inconfessables. Tard o d’hora haurem de triar o buscar altres alternatives.
Per acabar, dir-vos que malgrat manifestacions històriques cap Estat ens reconeixerà la independència si abans no és proclama.
Les regles de joc al mon occidental són severes i de moment inamovibles. La formalitat esdevé necessària per qualsevol reconeixement. Llei, ordre i seguretat en són els pilars i sorgeixen sempre d’unes eleccions d’un Parlament i Govern.
Tenim totes les peces per ser lliures i no fer-ne us és “alta traïció”, sobre tot perquè els partits que han aconseguit 74 diputats ens han dit que la independència n’és l’objectiu.
Avui més que mai l’Elisenda Paluzie ha reblat el clau: La Forcadell va dir: President posi les urnes i el MHP Artur Mas les va posar, ara, MHP Aragonès faci la independència.
RSS Feed
