Sembla, si res no ho espatlla, que el dia 3 d’Agost el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas signarà el decret de convocatòria a eleccions el 27 de Setembre. Aquest fet, vulguin o, no serà l’iniciï d’una desconnexió, planificada i executada pel Govern d’en Mas. És de justícia, amb tots els daltabaixos corresponents, dir que ERC, també s’ha guanyat el respecte patriòtic i el reconeixement d’una acció política que ho ha fet possible.
Un pacte de Legislatura al 2012, una Declaració de Sobirania al Parlament, la Constitució de la Plataforma pel Dret a Decidir, una Llei de consultes no referendaries, un Decret contra la pobresa energètica, una ampliació assistencial als “il·legals”, la implementació del portal de la transparència administrativa i unes quantes accions “legislatives” més, han marcat el full de ruta. Un full de ruta potser no gaire mediàtic, però políticament d’una consistència i rellevància adequades, que ha posat damunt la taula totes les peces dels escacs.
Els adversaris, enemics i contraris a la independència de Catalunya, utilitzaran les “retallades, la corrupció i ser de dretes” com armes llancívoles contra els que volem la independència. Dels incompliments d’Espanya vers Catalunya no en diran una paraula. Inversions, rodalies, comunicacions, cultura, ports, aeroports, corredor, seran mots que els espanyols no inclouran en els seus missatges electorals. De la corrupció del PP a Madrid, País Valencia, Sas Illes, Galicia i la del PSOE a Andalusia, Catalunya, serà obviada i substituïda. El ser de dretes a Espanya no serà cap problema. Veure com PP i PSOE pacten i aproven decrets i Lleis contra les urnes, també seran aspectes que per art de màgia mai és recordaran. Els pactes entre PP, PSOE, Podemos i Ciutadans a Comunitats i municipis espanyols, també seran obviats.
Junts Pel Si, ha desmuntat precisament la demagògia dels unionistes. Transversalitat i compromís, són de fet les paraules màgiques que ho han fet possible. Ara ens cal però visualitzar i insistentment que la transversalitat és de primer ordre i fer-ho arreu. Ells insistiran que és la llista d’en Mas, que és la llista de les dretes, la llista perquè tot continuï com fins ara. Que hi siguin CDC, ERC, ANC, Òmnium, AMI, un seguit de forces patriòtiques i socials, més un grapat d’independents demòcrates, és un fet que per molt que vulguin no canviaran, ni tergiversaran.
Junts Pel Si, vulguin, admetin o no, és la Llista de País, transversal, on centre dreta, centre esquerra, esquerra, lliberals, demòcrates cristians i no adscrits a cap ideologia i són representats. Aquest fet extraordinari de representativitat per l’objectiu de la independència, és únic a Espanya i segurament a Europa.
La resta i lluny de la transversalitat social, són excloents socialment, i els uneix l’objectiu de la Espanya jacobina única i lluny de la justícia social. PP la dreta pura i dura i hereus del Franquisme. PSOE socialdemòcrates universals, però abans que res espanyols. Podemos invariablement d’esquerres i monàrquics ara, contraris a la casta catalana, l’espanyola queda reduïda al PP, només admeten a les seves files “oprimits i explotats”. Ciutadans, experiment per carregar-se la immersió lingüística de Catalunya, és defineix d’esquerres avui i de dretes dema, sempre que no suposi cap renuncia a la construcció de la seva nació Espanya.
Aquest és el quadre dels enemics, adversaris i contraris a la independència de Catalunya. Ells no poden sumar-se perquè no reconeixen la transversalitat de la societat. Ells són els veritables fracturadors de la societat. Ells són el que instauren la llavor de la inconsistència de la democràcia substituint el valor de la democràcia per les Lleis. De fet el seu projecte, el d’una Espanya monolítica i unitària, és el seu fracàs. El projecte transversal de Junts Pel Si, pot esdevenir l’èxit dels catalans i pot ser-ho per la senzilla raó que no serà d’uns quants, serà de tothom i de Catalunya.
RSS Feed
