Tota legalitat democràtica és legitima amb urnes i vots. La resta són dictadures, autocràcies o invents sustentats per grups organitzats i armats.
I es el poble el que vota. Fet que determina la màxima expressió democràtica. Son els ciutadans els que trien, els que fan possible qui te el poder institucional, qui governa i qui gestiona els recursos provinents dels impostos que aporten els ciutadans.
Programa electoral, més ajustar el discurs amb els fets, dona credibilitat i sobre tot és genera un clima de confiança.
Quan els fets desdiuen promeses i de forma reiterada, poc a poc, la credibilitat i confiança amb els politics va minvant. I son els enganys i els incompliments de les promeses programàtiques el que abonen allò avui tant popular; tots son iguals.
Ho sabem, creiem, l’abstenció en cap cas és una opció política organitzada. La manifestació abstencionista no te “amo”, de moment. Però si aquets 23 de juliol l’abstenció a Catalunya es conformes com l’opció guanyadora, i que els partits pro independència, Junts, ER i CUP patissin la davallada més important, estem convençuts que vindran canvis estratègics organitzats volguts o no.
Votar i legitimar el regim del 78 o deixar-ho corre. Desprès d’intentar-ho i comprovar que amb els espanyols no hi tenim res ha fer, a dia d’avui encara tenim els que defensen que s’ha d’anar a Madrid. Els efectes de ser-hi són coneguts, és legitima el regim i uns quants viuen a cos de rei.
Abstenir-nos és l’opció per Catalunya i per deixar clar que no en volem saber res de Espanya i el seu Estat. Trencar la legalitat espanyola ja es va fer amb el referèndum, amb la llei de transició jurídica i amb la proclamació de la República catalana.
74 diputats i un 52% de vots a favor de la independència i no tenir-la és el major frau que ens han dut els actuals politics. Els mateixos politics que ara ens demanen el vot per anar a Madrid.
Legitimar i donar estabilitat als botxins espanyols explicant i justificant la peregrina idea que no varem fer el referèndum, que no varem aprovar les lleis respectives i que no és va proclamar la República, és d’una misèria i engany que l’únic que pot ocasionar és la indiferència, avui representat per l’abstenció.
Però el més greu de tot plegat, és que ara les forces d’esquerres espanyoles i catalanes demanen el vot per impedir que guanyi la dreta i la ultra dreta espanyola. Oblidar que els esquerres espanyoles és van alinear amb els del 155, és molt greu.
No repetirem els incompliments del “Gobierno de España”. Només un exemple, la llei de seguretat ciutadana, “mordassa” feta pel PP i ni derogada ni modificada malgrat promeses del PSOE i UP. I confirma una vegada més que el més s’assembla un espanyol de dretes n’és un d’esquerres.
Una bona abstenció, i podria passar que els partits que defensen la via institucional, don vingui, per fi entenguin que així no.
RSS Feed
