
Continuant amb l’expulsió hipotètica d’Europa si Catalunya aconsegueix la Independència, i estudiant les diverses opinions que donen per fet que així serà, ens convida a continuar amb el tema que no per reiteratiu deixa de ser apassionant.
La posició de l’Estat espanyol i del seu govern, és sabuda i certament no podem esperar res més. Espanya defensa els seus interessos i utilitzarà tots els mecanismes al seu abast per impedir la independència de Catalunya. De fet l’argument principal per modificar la correlació mental dels catalans és l’amenaça permanent de que ens faran fora de la Unió Europea. Ara be, el que no diuen el que tant ens “estimen”, és que seran ells i aquesta és l’amenaça velada, els que ens vetaran per ser-hi.
En cap cas i de moment que jo sàpiga no som nosaltres els catalans els que desitgem que l’estat espanyol modificat és quedi fora d’Europa. Aquesta és una diferencia i no és menor.
Letonia i Lituània i l’ambaixador nord americà a Londres, amb matisos han estat els primers disposats a internacionalitzar el conflicte Catalunya Espanya. El resultat, ha esdevingut una resposta desmesurada per part del govern espanyol, i unes pressions diplomàtiques per obligar a que comissaris europeus facin declaracions que potser són a contracor per continuar amb la línea de “l’amenaça i la por”. El comissari europeu i socialista espanyol Almunia, n’és el màxim exponent.
No insistirem, però ens refermem, la vida fora de la Unió Europea és possible i fins i tot por ser bona, i ates els interessos econòmics de molts dels estats europeus i la postura majoritària de Catalunya per no deixar de ser part intrínseca de la UE, pensem que el Parlament Europeu encara no ha debatut ni aprovat que farà. Per tant tot és possible.
L’agressivitat de l’estat espanyol i tots els seus corifeus, ara demostren que han entès que els catalans hem endegat una via que en cap cas passarà per Madrid, i més aviat mira a Europa i al mon.
La felicitat està en la llibertat, i la llibertat en el coratge. Pericles