Bush, Blair i Aznar, són culpables directes o indirectes des de el 2003, quan van declarar la guerra, primer a Irak i després a Líbia, de tots i cada un dels atemptats succeïts a Europa.
Ells són responsables de posar dictadors i mantenir famílies dinàstiques. La democràcia i els drets dels pobles àrabs o musulmans, mai han estat defensats com calia.
Els hem espoliat els seus recursos. Hem armat als dictadors i monarquies varies i mai ens ha importat el benestar del poble. El nostre model social a canvi de la seva misèria. Una misèria imposada i defensada pels dictadors testaferros volguts.
Escampats arreu del planeta és calcula que el Islam té més de 1.570 milions de seguidors, i si, ja sabem que no tots practiquen i segueixen la Sharia, però la construcció de nuclis de violència, no només esdevenen des de les teories religioses, de la injustícia també. La seva religió, ara n’és l’excusa, com ho van ser a les creuades.
El poder i la riquesa en són els objectius. Ahir l’or i els territoris. Avui el petroli i la geostratègia.
Quan un poble no té res, vol dir que no té res a perdre. Irak i Líbia han tingut i tenen prous recursos naturals com per ser països amb futur. Ni la globalització els ha ajudat. No ho han fet els EEUU ni Europa, Rússia i Xina tampoc aquets s’ho han mirat de lluny.
Amb ells, el trio, hem aconseguit posar en marxa l’Armagedón. Els àrabs, siguin de la ètnia que sigui, estan en peu de guerra. Uns entre ells, d’altres amb el mon occidental. Ara traslladaran a Europa i d’altres racons civilitzats el temor, la mort i el que és pitjor la culpabilitat per haver permès que el trio de les Açores ens hagin dut on som ara.
Aquets tres personatges segur que han fet historia. Han desestabilitzat un munt de països i de regions de l’Orient Mitja. Han fet possible la creació d’un Estat Islàmic salvatge i cruel. Han obligat a milers de criatures, homes, dones i infants a fugir de les seves llars.
Esperem de la justícia internacional que algun dia facin justícia. Mentrestant pensem que desarma l’Armagedón només és pot fer ajudant in situ i renunciant NOSALTRES, a una part del benestar social que gaudim. Ho practiquem la solidaritat autentica, ho no ens en sortirem. Ells, els del Islam tenen poc a perdre nosaltres fins i tot la vida.
RSS Feed
