
Quanta raó i quina visió a dues bandes. El MHP Quim Torra dient-nos que l’autonomisme és el fre i, els espanyols fen servir l’autonomia per dir-nos que vivim com mai, en plena democràcia i drets a dojo.
Rodejats i sentenciats és el que tenim amb l’autonomisme. Podem votar per omplir el Parlament català saben que on es legisla de debò és al Congres espanyol i on es te tot el poder és a l’Estat espanyol comandat per un borbó.
Llei electoral espanyola. Control dels resultats espanyol. Legitimació dels càrrecs electes, amb jurament o promesa espanyola. Distribució dels recursos i politiques des de la metròpoli espanyola, Madrid.
Aquest és el primer pas pro autonomia. Assolim càrrecs a les institucions, amb una bona soldada, que no decideixen res que no siguin minúcies que mai caldrà regular sota cap llei orgànica.
Gestió i sempre gestió. És la justificació i discurs per obtenir quan més regidors i alcaldies millor per controlar l’autonomia. El que no diuen ni expliquen és, a banda de la gestió controlada, és perquè serveix tenir molts regidors, alcaldies i vots. De fet fins i tot ho amaguen.
Controlar les diputacions i com no l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de retruc el transport metropolita, més els Consells Comarcals n’és l’objectiu silenciós.
Són institucions dotades amb diner públic, sense cap ascendència democràtica directe. Serà el resultat de les eleccions municipals el que determinarà el seu control. La duplicitat i burocràcia administrativa que generen per una altra post.
És podrà tenir regidors i alcaldies a dojo, però de moment per l’únic que serveix és per gestionar el que ens permeten des de Madrid i per controlar les institucions burocràtiques que donen un nivell de clientelisme extraordinari. D’axó obertament se’n diu fer autonomisme a major gloria del borbó. L’Associació de Municipis per la independència (AMI), avui és l’artefacte silenciat.
Sense la coordinació estratègica, política i organitzada, de les nostres institucions per assolir la independència, de moment, els gestos politics són estrictament autonomistes i que sapiguem a Madrid feliços.
Això si sempre podrem continuant arreglant carrers, l’enllumenat, la recollida d’escombreries, imposant tributs menors, pagant a la hisenda espanyola i sobre tot tragant amb els controladors imposats que són els Secretaris nacionals, els Interventors nacionals i els Tresorers. Funcionaris de carrera que depenen del Estat espanyol, que tenen totes les administracions a Catalunya i que per cert són els fedataris per complir la legislació espanyola i curiosament són els que mai paguen quan surten els casos de prevaricació o malversació de diner públic.
Avui ser càrrec electe si no s’està disposat al que calgui per alliberar Catalunya, només serveix per fer autonomisme i controlat. I cap discurs ni justificació canviarà aquest fet, que no vol dir no gestionar el que tenim el millor possible.