
Legítim ho és, si el que és proposa està subjecta a la llei i als principis morals acceptats per la societat. Diu la Viquipèdia.
Dret és el que tothom te per expressar-se, defensar les seves idees i organitzar-se per posar-les en practica. El Dret és universal. Els humans, que tenim capacitat decisòria, som els únics que podem establir regles, canviar-les i rebutjar-les.
El període de l’esclavatge, va ser legítim donat que les normés de l’època ho permetia. El nazisme també va ser legítim. Hitler va guanyar el poder amb les mateixes regles legitimes que fins i tot ja utilitzaven altres països d’Europa. Franco va fer un cop d’Estat il·legítim, però després el va reconvertir en “legítim” perquè potencies com els EEUU i institucions com la ONU ho van permetre.
No tot és legítim. Utilitzar la legitimitat legal per combatre drets universals, no deixa de ser res més que l’opció il·legítima, en termes democràtics, que s’utilitza per defensar interessos espuris que res tenen a veure amb la democràcia i la convivència.
Un pot tenir dret, i al mateix temps cap legitimitat. És pot tenir el dret a opinar, a defensar llurs idees, a lluitar per canviar el que sigui. Aquets drets però poden ser perfectament il·legítims. Per ser legítims, han e ser respectuosos i estar acceptats per la majoria social. El nazisme feixisme va ser legítim, però sempre va utilitzar la repressió contra drets individuals i universals i des de aquest moment és va convertir en una ideologia il·legítima.
Perquè un fill pot ser legítim i un altre il·legítim. Senzill perquè les normes que ens hem dotat així ho determina. Ara be, només caldria canviar-les perquè tots fossin legítims. En aquest cas la legitimitat la dona la norma moral de la societat. Els progenitors no.
Qui fa les lleis i qui té la capacitat de legitimar-les, són exclusivament els ciutadans donant veu als seus representant que a l’hora són legitimats per fer-ho. En alguns llocs majors de 16 anys i en altres de 18.
Els catalans al 1978 varem legitimar la Constitució espanyola cert. Fer-ho és el que ara s’utilitza per dir-nos que ja no podem canviar dita legitimat. Vaja que el poble català, ha perdut el dret a legitimar qualsevol opció nova.
“Al 1978 els catalans varem perdre la capacitat legitimadora per sempre més per tant a Catalunya, quan votem, el que fem és un acte teatral on directors i regidors des de Madrid dirigeixen l’obra”. És el que ens diuen, sense eufemismes; Els catalans no teniu cap Dret que no sigui el que és decideix que tinguem des de Madrid.
Si som una nacionalitat com diu la Constitució espanyola, això vol dir que som un poble definit i amb entitat pròpia.
Ser una comunitat autònoma no defineix per si mateix capacitats politiques i decisòries. És un concepte purament administratiu malgrat s’intenti aparentar una mínima capacitat legislativa. La CA pot “legitimar” els seus debats i decisions al Parlament de Catalunya, però mai tindrà el Dret a superar el llindar autonòmic decidit poder estatal i les seves lleis. De retruc el que és fa sempre és legitimar la llei espanyola.
Dir ara que no tenim drets nacionals i que només estem capacitats per legitimar la voluntat espanyola, no és cap bajanada, és la realitat i els fets ho demostren. No cal repetir-nos amb el patiment i les afrontes, uns de caire econòmic i d’altres politics i socials, per comprovar que amb la legitimitat espanyola no només no anem en lloc, sinó que tenim garantit que res canviarà, i el més greu diran que és legítim.
Quina legitimitat és la valida. La espanyola o la catalana. Nosaltres creiem que les dues. La legitimitat espanyola però és esbiaixada. Espanya i el seu Estat l’usen per imposar-la des de l’òptica exclusivament espanyola. Els catalans la volem per refermar el dret a decidir.
El xoc de trens, que vol dir de legitimitats està servit. Serà la voluntat del catalans i la legitimitat internacional els que diran la darrera paraula, per molt que Espanya ho vulgui evitar.