Una de les lidereses de les CUP, Anna Gabriel, no fa gaire, afirmava que era “lletja i malfollada”. Ho deia, i n’estem segurs per denunciar masclismes varis que a dia d’avui imperen arreu. De fet, tot és tant relatiu com la “sagrada certesa” que tothom sempre troba la seva costella.
No ens preocupa com és defineixi i la seva utilització. El que ens preocupa, és que no donin per acabat els serial a que ens varen sotmetre durant tres mesos als estoics i soferts independentistes, una vegada signat l’acord d’estabilitat parlamentaria amb la candidatura transversal de Junts pel Si i les CUP.
Endevant-OSAN és l’organització que a més de formar part de les CUP està liderada per Anna Gabriel. És l’organització que te el “mèrit històric” d’haver acabat, si més no de moment, amb el primer President de la Generalitat, acusat per Espanya per posar urnes i per liderar una part del procés cap a la independència.
Nosaltres com el Govern de la Generalitat, estem convençuts que les CUP compliran amb el pacte signat. Ho diem perquè en coneixem uns quants cupaires que des de responsabilitats municipals ens han mostrat que a més de ser independentistes de pedra picada, són responsables dels seus acords.
Sembla que els dos representants de les CUP que havien de coordinar-se amb Junts pel Si han declinat ser-hi. Lleig formava part del pacte. Tot feia preveure que els de les CUP finalment havien entès que sense la transversalitat de tot el poble aconseguir la independència no deixa de ser una quimera i tenir tota la informació de primera ma, segur que suavitzaria les formes hi ho faria tot més entenible.
Volem pensar que les CUP, s’estan resituant i necessiten fer una mica de teatre del bo, per indicar a propis i estranys que les CUP són els mateixos i que pactes forçats per Catalunya, no influiran en els seus objectius.
Ens ha sorprès però les darreres afirmacions de l’Albert Botran dient que el pacte d’investidura no inclou el suport als “pressupostos de la Generalitat de manera sistemàtica”, quan tothom sap que la resta dels grups parlamentaris votaran no, diguin el que diguin els pressupostos, i un no de les CUP, seria la fi del procés, del pla de xoc, o el que és el mateix de l'estabilitat parlamentaria.
Les CUP tenen la clau, cert, i la poden utilitzar per barrar el pas als unionistes i contraris a la democràcia, o per tancar el debat d’esquerres dretes fins la independència. No valorar l’esforç que en aquest sentit han fet ERC, CDC, D p C, Rcat, SI, PSAN, ANC, AMI, Òmnium, MES, Independents variats, per triomfar i per acabar el procés, només podria suposar que la ideologia guanya per davant la llibertat de tot un poble.
Si “un és lleig o està malfollada”, en el fons no suposaria res més que la verbalització frustrant per no ser i fer allò que segur voldríem. Traslladar a la política derrotes fictícies en nom del maltracta, no deixa de ser res mes que un compendi de misèries, que a la fi, i n’estem segurs, no serveix als catalans i en canvi dona munició als nostres enemics.
RSS Feed
