Poca gent deu saber que una denuncia anònima al 2002 alertava que des de el Palau de la Musica, diners de la seva Fundació s’estaven desviant per a usos privats. Concretament entre el 2003 i el 2004, més de 2ME, és el que la fiscalia a través d’Hisenda va detectar. Ho van detectar però cap acció judicial d’investigació van dur a terme. Just al 2002 la Sindicatura de Comptes emet un informe on no quedava reflexada cap anomalia.
L’any 2003 el primer tripartit entre Socialistes, PSOE – PSC, ERC i ICV, prenien les rendes politiques a Catalunya, i Pasqual Maragall és anomenat President. El primer tripartit va durar fins el 2006. El següent fins el 2010.
Set anys de domini de les esquerres i set anys per aixecar totes les catifes per netejar la merda si és que ni havia. Set anys on pressupostos, administració i adjudicacions d’obra publica estaven en mans i control dels Consellers Antoni Castells i Joaquim Nadal PSC, en el primer tripartit i en el segon també.
Cap element probatori, malgrat que Maragall va fer us d’una noticia periodística publicada en El Periódico, van trobar els Governs del tripartit en aquest període. Per cert noticia mai contrastada amb dades. De fet aquest set anys podien servir per esvair qualsevol dubta de finançament irregular a CDC.
És al 2009 quan sorprenentment la fiscalia reprèn, i curiosament després de més de cinc anys, la línea d’investigació que mai va continuar al 2003.
Millet i Montull, lladres confessos, reconeixien al 2009 l’espoli del Palau, de l’Orfeó i de la Fundació. La documentació obtinguda pels escorcolls de la policia judicial, mostren quin era el nivell de corrupció i avidesa pel diner. Sembla que l’entorn del Millet i Montull sucaven amb delit amb obres casolanes, casaments, viatges i sous mai declarats.
Ferrovial ha emes un comunicat desmentint als confessos. Ferrovial i d’altres empreses eren mecenes del Palau. Curiós que a excepció del 2001 i 2002, els anys de “finançament il·legal de CDC” fossin els anys de Govern del tripartit, del 2003 al 2007. Igual les adjudicacions d’obra publica durant el tripartit les organitzava CiU. Estrany i poc creïble. Pensar que el tripartit, PSC, ERC i ICV, si haguessin tingut proves d’adjudicacions irregulars i informació d’irregularitats al Palau haurien practicat el silenci.
No ho canviarem. L’Estat farà el que calgui i la seva fiscalia, que ara s’ha demostrat, només té un objectiu, destruir l’espai sobiranista de la dreta sociològica, abans aliats del regim del 78.
Millet, Montull i la Gemma, han pactat amb la fiscalia una rebaixa substancial de les penes de presó. Només una condició, reconèixer que el Palau finançava CDC a traves d’obra publica adjudicada amb unes aportacions que curiosament no anaven directament a CDC.
8 anys per negociar les seves condemnes. 8 anys per fer anar el ventilador. 8 anys per admetre que serien condemnats. 8 anys per preparar la destrucció d’un dels partits, CDC, i unicament CDC, per la traïció que aquets han fet al regim del 78.
CDC va tenir un President “español del año”. CiU, tot i que Unió no compta, puntal d’estabilitat als governs espanyols, és la baula feble del procés i no ho és pel 3% suposat, fins que no és demostri el contrari, ho és per la declaració del President Pujol admeten tenir comptes pendents amb la Hisenda espanyola. La falta administrativa, i aprofitant el moment, és va convertir en l’Operació Catalunya i en la trama jurídica policial com mai s’ha vist arreu de l’Estat espanyol.
No serem nosaltres els que diguem que qui la faci no pagui. Ara bé el que si farem és no creure’ns al Millet, al Montull, la Gemma delinqüents confessos, i especialment a la Fiscalia espanyola amb capacitats afinadores capaç de rebaixar la seva petició de 26 anys a 3 anys a canvi d’acusar CDC.
Tot plegat té una ferum fastigosa. Lligar la corrupció personal amb el finançament irregular de CDC té un toc èpic destructiu i segur, seguríssim que tothom contrari a que els catalans ens autodeterminem, usaran. Destruir al PDeCAT, CDC ja és historia, podria suposar acabar amb el procés. Ho saben i mai deixaran aquest fil.