És evident, aquets pressupostos, si s’aproven seran autonòmics. Fins i tot desobeint el TC i les limitacions que imposa Montoro, govern del PP, continuarien sent autonòmics. Només deixaran de ser-ho el dia que el Parlament de Catalunya i el Govern, proclamin la independència.
Les CUP, han registrat una esmena a la totalitat. Als pressupostos de Junts pel Si, que ras i curt vol dir als pressupostos de ERC, de CDC, de Demòcrates per Catalunya, de Reagrupament, de Solidaritat, del PSAN, de Moviment d’esquerres, d’Avancem, Estat Català, de la ANC, d’Òmnium, del AMI i de molts independents.
Les CUP i sense embuts s’han situat al costat del PP, de Ciutadans, del PSOE i de Catalunya si que és pot. La seva esmena és dolorosa, i no perquè no hi tinguin dret a fer-la, senzillament perquè estan visualitzant que les seves prioritats mai han estat fer de Catalunya un nou Estat i molts dels que van votar-los no és creuen el que ara veuen i les possibilitats reals de fer un pas enrere del procés.
Hores d’ara i desprès de l’espectacle vergonyós i continuat des de el 28 de Setembre del 2015 que els de les CUP han ofert al respectable, i que no té parangó, és hora de parlar clar.
Van fer campanya contra Mas. Van fer campanya contra Junts pel Si. Van fer campanya donant veracitat i suport a la del odi que Podemites i comunistes reciclats van fer contra Mas (Gemma Usabart, Gemma Galdón, Pablo Iglesias, Franco Rabell, Fachin, Coscubiela). I van enganyar a molts independentistes que sense ser alternatius a res, els van votar.
Un espectacle ideològic, un espectable organitzatiu i un espectacle fantasmagòric és el que la gent de les CUP ens ha i està oferint. De moment no sabrem quines seran les repercussions politiques que l’esmena a la totalitat dels pressupostos per part del CUP ens durà. Tampoc sabrem si finalment faran el mateix que van fer una vegada “liquidat” el President Mas. El que si sabem, i comencem ha tenir prous dades, és que amb els de les CUP, segurament, no obrirem les portes de la llibertat de Catalunya, ni tindrem Llei de Pressupostos.
Són masses dades. Són masses fets. Són masses declaracions. Les CUP, que no han aportat absolutament res per fer via, són ara els que més impediments i posen. Les CUP, ho diuen, ho mantenen i pretenen ser conseqüents. Amb CDC no en volen saber res. Els volen “morts”, els volen desapareguts. Sembla que amb els de ERC aviat tampoc hi voldran saber res.
El recorregut de Junts pel Si amb les CUP està a punt d’acabar. Ho sabem nosaltres hi ho saben els de les CUP. No sabem si els dos partits grans de Junts pel Si, CDC i ERC, ho saben. Sembla que per les darreres paraules del President Puigdemont, CDC en te un tip. El silenci de ERC i las crides al vot de les CUP, de moment no fan res més que incidir en la cohesió de Junts pel Si.
Les CUP van escapçar un dels lideratges més potents que Catalunya ha tingut des de que ens hem posat per feina. A canvi ells, els de les CUP, només havien de complir. Sense exposar-se, sense imputacions, sense cap cost. Ni així, el seu odi atàvic a les dretes de tot tipus, ara ens pot fer trontollar el que tant ens ha costat.
Pressing CUP, i ara. Critiques constructives a les CUP, i ara. Denunciar-los per fer costat als violents, i ara. Demanar-los que primer Catalunya per tenir-ho tot i poder fer-ho tot, i ara.
Han de ser els socis preferents per només fer les Lleis de transició? No. Estabilitat parlamentaria i de Govern és el que varen pactar a canvi del cap del nostre President i patriota Artur Mas i és el que han de complir. Catalunya no és pot permetre la visualització d’unes lluites, que no discrepàncies que serien legitimes. Ells seran els responsables d’un Armagedon que sorgirà, més d’hora que tard, i estarà dedicat a combatre’ls per sempre més.
Si això és el que volen que així sia.