Si les CUP fossin alternativa, segur que haurien tret 62 diputats. Si les CUP ocupessin la centralitat política a Catalunya, en lloc de 1.200 militants, com a mínim en tindrien 12.000. Si les CUP tinguessin responsabilitats institucionals, que no és el cas, potser no haguessin retallat, ja ho fa l’Estat espanyol. Si les CUP governessin i tinguessin que pagar i sense diners, ens haurien d’explicar don traurien els euros per pagar. Si les CUP haguessin tingut l’oportunitat de posar les urnes el 9N ara estarien imputats i potser a la presó. Si les CUP haguessin proposat en el seu Programa polític, que la revolució era condició sinequanum per assolir la independència, segur que haurien tingut menys vots. Si les CUP fossin coherents no ajudarien a legitimar la gestió des de els municipis de les misèries autonomistes. Si les CUP tinguessin prou seguidors entre la classe treballadora ja fa temps que la revolució seria un fet. Si les CUP tingues clar que qui decideix és el poble i les seves majories, practicarien la solidaritat però no la imposició. Si les CUP, tingues prou respecte a la democràcia, la practicaria fugin del vot a ma alçada. Com manipular les masses és prou conegut.
Si els de les CUP fossin uns patriotes, que lluiten per les llibertats dels catalans, i per fer de Catalunya un País independent, entendrien que sense la unitat de totes les classes socials no és possible.
Per tant, concloem que les CUP no són alternativa a res. Ara i de moment, les CUP, no només no són alternativa a res, sinó que s’han convertit en l’aliat volgut o no del unionisme espanyol que lluita per fer fracassar el procés d’alliberament nacional.
Un apunt més pels de les CUP; Sense la República catalana, l’alliberament del País Valencià, Sas Illes, la Catalunya Nord i la Franja, és converteix definitivament en un somni infantil i impossible i tot plegat per una persona. Definitivament, no llegir el moment, os situa lluny per algún dia ser alternativa.