Espanya respira i Pablo Iglesias, Ada Colau i la Sexta també. Les CUP, moviment assembleari de fireta, amb okupes, anticapitalistes, anti sistema i folklòrics variats, han, de moment, guanyat la partida. 34 cupaires han enviat, de moment el procés a can pistraus. Donar-los les gracies als 1515 i als 32 que han dit si, és de justícia, tot i que hauran d’iniciar la reflexió adequada per esbrinar si el lloc on i són és l’adequat.
De res han servit les crides a la responsabilitat d’en Cotarelo, d’Otegui, de més d’un centenar de regidors de les CUP, de Junts pel Si, de la ANC. Han triomfat els Rajoy, els Sánchez, els Rivera, las Camacho, els Pablo Iglesias, els Coscubiela, els Fachin, las Colau. Han triomfat les esquerres i dretes espanyoles, i qui ho fet possible és la incoherència de les CUP i la seva pretesa puresa ideològica.
18 mesos per treballar-nos la independència, tot un somni. De fet, els que toquem de peus al terra, i després de 300 anys de submissió a Espanya, no ens ve de tres mesos, i fins i tot de tres anys. Mai però, i saben per transmissió directe oral, encara tenim gent que va viure els esdeveniments de la segona República, que en els 85 anys transcorreguts ens haguéssim pensat que tindríem un Parlament amb 72 diputats i majoria absoluta per la independència. Ara ja sabem que no.
Les CUP, ara podran dir el que vulguin, el mal ja està fet. Podran dir que Mas era la pedra. Podran dir que qualsevol altra de Junts pel Si els hi feia el pes. Podran fins i tot dir que el pla de xoc era insuficient. Però mai, mai i mai dels mais, podran ocultar, ni tapar, ni explicar, ni justificar el seu no al procés, a la independència de Catalunya i a la República catalana.
Tenim tres mesos per tornar a guanyar. Encertar l’estratègia ara és imperatiu. Aquest cop, que la CUP ha donat a Catalunya, ha de servir-nos, liquidada la qüestió social per impossible com autonomia, per tenir clar que només tenim independentistes transversals i unionistes espanyols de dretes i esquerres.
Amb els independentistes de dretes sols, no anem en lloc. Amb els independentistes d’esquerres tampoc. Si volem guanyar a Podemos i el que pretenen, la resta o no pinta o pinten poc, l’únic camí és el cami del poble, el de Gandhi, el de Jefferson, el de la UNITAT. La resta ens aboca a ser, regió espanyola, o com a molt Comunidad Autónoma de Régimen Común.