Potser, per allò de la proximitat mai hi pensem, però si fem l’exercici d’aplicar barems per veure quines diferencies existeixen entre aquests tres "líders catalans", ens adonarem que no ni ha cap.
Tampoc és que siguin la “santíssima trinitat”, però de continuar com ara, si aproparan.
Els tres volen per damunt de tot, ser espanyols, coincidència ideològica defensada individualment al llarg de la carrera política per cada un d’ells. Tot i que uns intenten adobar-ho amb matisos esquerranosos de base internacionalista i d’altres amb aspectes democràtiques europeistes de dretes, el cert és que tots tres són uns nacionalistes espanyols de soca-rel.
Els tres volen que qualsevol petició que faci el govern de la Generalitat, ha de ser sempre d’acord la legalitat espanyola i la constitució espanyola.
Els tres estan en contra de la existència del poble català. Espanya és l’única nació espanyola i els espanyols són els únics que tenen dret ha decidir.
Els tres argumenten que tenim una “constitució espanyola” votada i aprovada pels espanyols i que és la garantia de continuar com ara.
Els tres defensen la monarquia borbònica.
Els tres defensen que tot és decideixi a Madrid i que la gran metròpoli sigui la referència per tots els espanyols.
Els tres mai reclamen els incompliments amb Catalunya i les decisions dels ministres espanyols mai són qüestionats.
Els tres mai posen en dubta la legalitat espanyola, el seu sistema judicial, el polític i sobre tot defensen aferrissadament el concepte Espanya, de vegades amb “la roja”, d’altres amb la “guàrdia civil”, d’altres amb la seva historia, però sobre tot el que més defensen és el seu concepte espanyol.
Els tres en cap moment qüestionen el model espanyol, Espanya és el seu referent i dubtar-ne seria un sacrilegi, fet al que no estan disposats de contemplar.
Els tres ara practicaran una oposició frontal, amb tots els arguments disponibles, per lluitar, per desprestigiar, per insultar si cal, per atemorir, per esfondrar qualsevol guspira democràtica del poble català. Ara els tres, més en Duran conformaran el quatre genets de l’apocalipsi per anar contra Catalunya i els catalans. Ara tothom sap on és cada escú. Aquest procés ha tingut la singularitat extraordinària de posar a tothom a lloc.
Cap dels tres disposa del nivell adequat democràtic per entendre que el dret ha decidir no pressuposa res. Els tres són enemics de que la gent voti i trií, els tres defensen el seu estatus i donar la paraula al poble mai els hi ha agradat.
Cap dels tres hi seran en el procés, millor dit hi seran per defensar el seu model que te de base la imposició, una imposició que va ser franquista i militar al 1978 i que ara en cap cas volen modificar, deu ser perquè en el fons el franquisme i la seva ideologia sempre els ha agradat.
Amb aquesta gent no cal perdre-hi ni un minut ells són el que són i volen el que volen i amb la seva espanyolitat en tenen prou.
Quan més gran és la vostra glòria, més prop esteu del vostre enfonsament. Daniel Defoe
Tampoc és que siguin la “santíssima trinitat”, però de continuar com ara, si aproparan.
Els tres volen per damunt de tot, ser espanyols, coincidència ideològica defensada individualment al llarg de la carrera política per cada un d’ells. Tot i que uns intenten adobar-ho amb matisos esquerranosos de base internacionalista i d’altres amb aspectes democràtiques europeistes de dretes, el cert és que tots tres són uns nacionalistes espanyols de soca-rel.
Els tres volen que qualsevol petició que faci el govern de la Generalitat, ha de ser sempre d’acord la legalitat espanyola i la constitució espanyola.
Els tres estan en contra de la existència del poble català. Espanya és l’única nació espanyola i els espanyols són els únics que tenen dret ha decidir.
Els tres argumenten que tenim una “constitució espanyola” votada i aprovada pels espanyols i que és la garantia de continuar com ara.
Els tres defensen la monarquia borbònica.
Els tres defensen que tot és decideixi a Madrid i que la gran metròpoli sigui la referència per tots els espanyols.
Els tres mai reclamen els incompliments amb Catalunya i les decisions dels ministres espanyols mai són qüestionats.
Els tres mai posen en dubta la legalitat espanyola, el seu sistema judicial, el polític i sobre tot defensen aferrissadament el concepte Espanya, de vegades amb “la roja”, d’altres amb la “guàrdia civil”, d’altres amb la seva historia, però sobre tot el que més defensen és el seu concepte espanyol.
Els tres en cap moment qüestionen el model espanyol, Espanya és el seu referent i dubtar-ne seria un sacrilegi, fet al que no estan disposats de contemplar.
Els tres ara practicaran una oposició frontal, amb tots els arguments disponibles, per lluitar, per desprestigiar, per insultar si cal, per atemorir, per esfondrar qualsevol guspira democràtica del poble català. Ara els tres, més en Duran conformaran el quatre genets de l’apocalipsi per anar contra Catalunya i els catalans. Ara tothom sap on és cada escú. Aquest procés ha tingut la singularitat extraordinària de posar a tothom a lloc.
Cap dels tres disposa del nivell adequat democràtic per entendre que el dret ha decidir no pressuposa res. Els tres són enemics de que la gent voti i trií, els tres defensen el seu estatus i donar la paraula al poble mai els hi ha agradat.
Cap dels tres hi seran en el procés, millor dit hi seran per defensar el seu model que te de base la imposició, una imposició que va ser franquista i militar al 1978 i que ara en cap cas volen modificar, deu ser perquè en el fons el franquisme i la seva ideologia sempre els ha agradat.
Amb aquesta gent no cal perdre-hi ni un minut ells són el que són i volen el que volen i amb la seva espanyolitat en tenen prou.
Quan més gran és la vostra glòria, més prop esteu del vostre enfonsament. Daniel Defoe
RSS Feed
