
Les enquestes, que sempre les carrega el diable, diuen que el frec a frec entre la dreta espanyola (PP i Vox) i l’esquerra espanyola (PSOE i UP més la resta de perifèrics nacionalistes) està servit.
Investir un de dretes o un, diuen d’esquerres, serà la qüestió. Això si, tots molt espanyols i monàrquics. Les forces de dretes i espanyolistes, econòmiques i mediàtiques, segur que ho tindran clar. Treballar i votar als que més s’ajustin als seus objectius.
El PP amb Vox, si sumen ho tenen fàcil. El PSOE gens. Ha de sumar molts vots al Congres i de ideologia tant variada, que fins i tot si negocien be, podrien trobar-se que una majoria simple dones la Presidència al PP.
Traduït vol dir que si Junt més ER per fi decidissin fer bloc comú i amb una estratègia ben definida a favor de Catalunya i la seva independència, els espanyols del PSOE tindrien un greu problema.
ER ja sap el preu que han pagat i pagaran pel recolzament gratuït que han fet al Congrés i al Govern espanyol del PSOE i UP. Cap profit de la “taula de diàleg”, cap transferència per noves competències, incompliment dels pressupostos generals de l’Estat aprovats amb ER, persecució i repressió generalitzada dels demòcrates per la independència. ER tindrà la darrera oportunitat, o independència o de moment monarquia parlamentaria borbònica d’arrel espanyola. Les municipals i properes autonòmiques seran un bon tast per corregir o per esfondrar-se definitivament a la misèria.