Certament i quan un és belluga en termes democràtics, són les urnes les que determinen majories i minories. Per tant avui el que cal és felicitar a tots els regidors elegits democràticament i els Batlles definits per les majories de regidors.
El que no farem és felicitar ni saludar velles intencions disfressades de noves. Alguns diaris, com el Punt Avui, han fet la seva editorial, que s’assembla més a un de l’època dels tripartits que no pas a l’escenari multipolitic que han generat aquestes eleccions, amb la crisis i l’alt grau de corrupció estructural a Espanya.
Definir, anomenar de “majoria progressista” (PSPV, Compromís i Podemos) els que van ser capaços de posar-se d’acord, si, però desprès del lamentable espectacle amb el PP i Ciutadans al País Valencià, ENTRE ALTRES COSES, és senzillament esperpèntic.
Ni el PSOE és progressista, ni Podemos en te solera. Qui nega el dret a decidir dels catalans, conjuntament amb el PP, són els socialistes espanyols, i els del País Valencià si alguna cosa tenen clar, és que no volen deixar de ser-ho . El de Podemos contraris a la vella casta, perquè aviat ells seran la nova, són pitjors. Entabanen, menteixen i enganyen però ara ja podem afirmar que són defensors de la vella Espanya una gran i lliure, i ara amb els borbons inclosos. D’aquesta gent el que podem dir amb seguretat és que tenen de progrés el mateix que tenen els de ICV després governar amb el PSOE a BCN durant més de 30 anys.
Aquestes eleccions, Autonòmiques en alguns indrets i municipals arreu, són espanyoles i a major gloria d’Espanya. En cap cas per definir progressistes i reaccionaris. L’exemple de Barcelona, tot i ser esfereïdor pels catalans que volem la independència de Catalunya, és paradigmàtic del que pretenen “els progressistes espanyols”.
Quan Catalunya accepta les regles de joc espanyoles, tot gira i va com una seda. Quan Catalunya vol, demana, exigeix un tracte més just, els “progressistes espanyols” són els primers, que ens diuen insolidaris, nazionalistes, avars, polacos.
Tots aquells que ara pretenen vendre’ns que la progressia espanyola ha guanyat, menteixen i el que és pitjor pretenen aturar el nostre procés dient-nos que amb nous governs espanyols arreu ho tenim tot arreglat. Insistim menteixen.
Saben que Espanya sense Catalunya no és viable. La seva Espanya corrupta, franquista, subvencionada i sobre tot plena de misèries que fan impossible una democràcia compartida, és el que perdran després de la independència de Catalunya.
Una “majoria progressista espanyola”, que no admet res que proposi Catalunya. Una “majoria progressista” que diu que el que determina el TC espanyol va a missa. Una “majoria progressista” que diu que l’única llengua oficial i obligatòria és el castellà. Una “majoria progressista” que quan manava i tenia majoria absoluta no va ilegalitzar la fundació Francisco Franco i tot el que hi ha al voltant (Valle de los Caidos). Aquesta “majoria progressista espanyola”, com deia l’Humorista Pepe Rubianes, ; “A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás, y que se metan a España allá en el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando de los campanarios. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España que llevo desde que nací con la puta España, que vayan a la mierda ya con el país este y dejen de tocar los cojones”.
Doncs això. Aquesta “majoria progressista” unida, sense objectius clars i només per fer fora als dretans, franquistes i reaccionaris del PP, però a major gloria d’Espanya, se la poden quedar i confitar incloses editorials que volen confondre a la parròquia.