Grans manifestacions, concentracions de suport als presos a les portes de les presons, penjades de llaços, d’estelades cada cop menys, discursos des de el Govern i Parlament, denuncies a dojo de la repressió jurídica i policial, manifestos nacionals i internacionals a favor i contra l’Estat espanyol i la seva judicatura.
Resultat: Presos politics que seran jutjats per rebel·lió sedició i malversació de cabdals públics. Exiliats lliures a Europa i perseguits a Espanya. Drets individuals i llibertat d’expressió perseguits i condemnats com quan la dictadura. Un Govern que d’efectiu no en té res. Uns electes que no ho són per la voluntat inquisitorial d’un jutge i la covardia d’alguns. Uns independentistes que fan possible investir un President espanyol que al mateix temps va votar i recolzar el cop a Catalunya amb el 155.
Hem anat a Brussel·les. Hem protestat multitudinàriament. Ens hem inscrit a crides de tot tipus fetes per varietat d’organitzacions, partits i personatges. Sembla que res del que hem fet ha fet tremolar l’Estat espanyol, i a fe de Deu que a qualsevol altra país de la UE, els seus fonaments haguessin tremolat i de debò.
Espanya, si l’Espanya franquista la de “una grande y libre” no canviarà. Tenen tot el poder econòmic, policial i militar. Tenen el poder judicial que ahir legitimava la dictadura i avui legitima el postfranquisme. Catalunya no te res. Ni Estat, ni un banc català, ni una judicatura per legitimar el que faci el Parlament de Catalunya. Alguns diuen que tenim Govern i Parlament però amaguen que un jutge i el poder de Madrid els liquida en un tres i no res.
I malgrat tot podem guanyar-los la partida. Fer-ho és senzill i alhora molt patriòtic. Només cal que els nostres 70 diputats, amb el Govern, diguin que som República, que governin i legislin com República i que facin una crida al poble català a defensar-la pacíficament.
Ni les eleccions municipals. NI les eleccions de la UE. Ni les eleccions espanyoles. Ni unes noves eleccions autonòmiques, ens faran lliures. Totes és fan sota la pretesa legalitat espanyola, cosa que nosaltres mai podrem modificar.
Suposant que a les eleccions municipals els independentistes a favor de la República catalana guanyéssim a les quatre capitals i a la majoria de municipis, ni així seriem lliures. Ens caldria desobeir, implementar la nostra legalitat i fer República des de el Parlament i Govern.
Posats a fer i donat que malgrat tot el que hem fet, l’Estat no s’ha bellugat ni un mil·límetre, no esperem ni un minut més i fem la República d’una vegada i podríem començar per investir al President legítim Carles Puigdemont que així ho van decidir els diputats primer i les urnes desprès.
Podrem fer totes les elucubracions que vulguem, però Espanya mai pactarà la seva mort, i nosaltres mai tindrem ni la força ni els aliats espanyols per exercir el dret d’autodeterminació. El nostre camí, l’únic és el de la desobediència democràtica i la unilateralitat i qui digui el contrari, el que vol és viure dins d’Espanya saben que Catalunya lentament serà anorreada i liquidada com Nació.
L’autogovern com una comunitat autònoma és l’engany de la transició i la LOAPA ja va marcar l’iniciï i el final del Estat de les autonomies. Ara la cosa va d’acceptar el que proposa Espanya o ser una Nació lliure amb dret a decidir. Lo primer suposa que tot és decideix a Madrid, lo segon la capacitat per oferir un futur als nostres.
Partits per la independència, politics per la independència, diputats per la independència, Govern per la independència, els temps per decidir s’està exhaurint. Ara toca que vosaltres decidiu: O dins d’Espanya, o la República catalana.
RSS Feed
