8 DE MAIG I DESCOMPTANT.
La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra. Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat.
Lluis Maria Xirinacs.
-Pitjor que l’opressió és el renunciament. L’espectable d’un poble ajupit és molt més trist que el d’un poble oprimit. Quan s’ha renunciat, l’opressió cessa, perquè no hi ha res a oprimir. Viure oprimit, és una dolorosa manera de viure. Renunciar, emmotllar-se, és una vergonyosa manera de morir.
Antoni Rovira i Virgili.
La nostra llengua és la nostra pàtria.
Joan Fuster.
El patriota és aquell que estima el seu país, i l’estima prou per no acceptar que es cometi una immoralitat en el seu nom.
Janeane Garofalo.
La llengua i la historia són el boti més preuat a l’hora de sotmetre un poble.
Àngel Guimerà.
El seny si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies.
Francesc Macià.
---------------------------------------------------------------------------
Espanya, i els espanyols que no poden ser altra cosa, com deia Cànoves del Castillo, tenen la pretensió de convèncer al mon de que els catalans som, primer i abans que res espanyols i que d’això en fa aquest any tres segles. Obvien i amaguen que varem ser "incorporats" al regne de Castella primer i “Espanya més tard”, al 1714 per una guerra tant brutal i ignominiosa com la guerra del 36.
Catalunya i els catalans mai han decidit formar part ni del regne de Castella ni de l’Espanya posterior. Sempre se’ns ha imposat la pertinença per la força, mai hem pactat ni acordat entesa per construir una nova nació i un nou Estat. Sempre ha estat a l’inrevés, Castella i per la força de les armes, ha imposat llur voluntat i el preu per aconseguir-ho sempre ha estat el de menys.
Catalunya n’està ple de patriotes que han donat el millor de si, fins i tot el be més preuat, la vida. Només un poble oprimit i perseguit te la necessitat de patriotes per la llibertat.
Avui, com ahir, Catalunya continua sen una nació perseguida. Avui com ahir ens volen canviar la nostra historia. Avui com ahir ens volen espanyolitzar. Avui com ahir només ens volen per exprimir-nos arreu. Avui com ahir, Espanya només reconeix una única nació Espanya amb una única llengua el castellà. Avui com ahir, volen situar Catalunya a la cua de les seves regions, empobrir-la i buidar-la de continguts identitaris. Avui com ahir, ens neguen la democràcia i el valor de que tot un poble vulgui decidir el seu futur.
Avui com ahir Catalunya no te cap possibilitat d’encaix ni amb l’Estat espanyol ni amb la seva nació. L’any 1978 Catalunya feia la darrera aposta, era una tercera via en tota regla. El resultat tothom el coneix, recentralització de competències i una estratègia planificada per acabar amb l’Estat de les Autonomies.
Rajoy ens convida cada dia ha marxar de l’Estat espanyol. El PSOE, diuen partit d’esquerres, abans que estar amb el poble s’alinea amb la dreta més cavernaria de l’Estat espanyol. El PP i el PSOE ens neguen el dret a votar per decidir el nostre futur. Les poques obres del corredor del mediterrani el fan amb l’ample ibèric. El ministre d’exteriors no para de fer informes per l’exterior on se’ns posa als catalans com detritus de la societat espanyola. El PP del País Valencia fomenta la catalanofòbia i ens presenta com “pentacalanistes” a poc de fer una invasió per les seves terres, quan són ells els que tanquen i ataquen la cultura i la seva pròpia diversitat. De l’espoli i ofegament econòmic continuat ja ni en parlem.
Hem de marxar. No hi tenim res ha fer. Com fer-ho, potser al final serà intranscendent, però cal fer-ho i no cal engrandir la llista de frases que han fet historia. El que aviat se’ns haurà de dir és com i que hem de fer per construir el nou Estat. Aquesta ha de ser la bona nova. Planifiquem i treballem per un país nou de trinca com diu el jutge Santi Vidal referint-se a la justícia. Dur la nostra declaració de renda a la Hisenda Catalana n’és un bon primer pas.
RSS Feed
