L’Estat espanyol obertament mai reconeixerà que l’1 d’octubre a Catalunya varem fer un Referèndum legítim i legal. Va ser al Parlament de Catalunya on s’aproven les dues lleis, la del Referèndum i la de la Transició Jurídica, que el resultat és vinculant i implementar-lo només va de voluntat politica.
I Rajoy i la seva patuleia deien; mai és farà el referèndum. I el Referèndum és va fer. La consideració més important va ser el fet que varem tenir urnes, paperetes i un cens universal i que tot un Estat no ho va poder impedir.
Aquest fet va demostrar que quan els objectius és tenen clars, quan existeix la voluntat política organitzada, cap poder ho pot impedir.
Sembla i no sabem perquè, igual les enquestes i tenen a veure, torna aparèixer l’operació tsunami implicant a la Rovira i altres càrrecs de ER.
Mai sabrem, com ningú de l’Estat espanyol va saber on eren don venien i qui va repartir les urnes de l’1 d’octubre, i qui va dissenyar l’operació tsunami. El que si sabem és que va ser un fiasco donat que cap objectiu és va aconseguir. Ni és va evitar el 155, ni és va implementar la República proclamada el 27.
El Tsunami va tenir una capacitat mobilitzadora tant extraordinària com la seva duració temporal. La impressió més generalitzada és que el seu objectiu era convertir-la en eina de negociació. En cap cas per assolir el resultat del Referèndum.
Té certa lògica que fos ER la responsable d’aquesta magnifica proposta. Tots els convençuts i mobilitzats en marxa determinada i sense que l’Estat espanyol i pogués fer res. El problema sempre és el mateix, quan mobilitzes i desmobilitzes l’únic que s’aconsegueix és cremar i desmotivar. I que Roma no pagava als traïdors, cada dia és fa més evident. Desordres públics agreujats serà l’acusació que rebran.