Que Espanya, el seu Estat i el conjunt de les forces unionistes ens neguen als catalans les urnes, és un fet. Les urnes és posen quan volen i tant s’ha val el clam popular per posar-les. Són les urnes les que parlen i determinen mandats. En democràcia urnes i poder van de la ma. A les dictadures no només no hi ha urnes, el poder sempre és pel qui te les armes.
Avui tenim restaurada la monarquia dels borbons sense urnes, per tant no és una institució democràtica. Avui és mantenen acords franquistes, com el concordat amb Vaticà. Avui a Espanya les urnes estan controlades.
Urnes al 9N, urnes l’1 d’octubre. A Catalunya les urnes per decidir són part fonamental del nostre futur. És igual si es posen a Catalunya, Espanya o Europa.
Només la victòria amb vots dona legitimitat democràtica i de representativitat. Com sempre l’abstenció davant les urnes és la pitjor opció. Ho és perquè sempre són els altres sota la patina democràtica els que surten beneficiats.
No serà el mateix si les urnes del dia 10 de Novembre s’omplen d’independència, o si els unionistes sumen majoria de vots. El camí encetat de victòries electorals dels independentistes, no és pot aturar i per això ens cal guanyar amb representativitat i com no amb vots.
Avui podem dir que la presencia al Congres de Diputats independentistes té un valor extraordinari. De vegades però per fer-nos trets als peus. Varem liquidar al Rajoy, però al mateix temps varem estar a punt de fer president al Pedro Sánchez. Menys mal que els espanyols són curtets de mena i el no acord entre el PSOE i UP, va fer fracassar la estratègia de ER que creiem errònia.
Laura Borràs, i segur que ha contracor d’elements residuals del PDeCAT, abanderant amb el Jaume Alonso-Cuevillas, Roger Espanyol, Míriam Nogueras, i d’altres, i amb el suport i direcció del MHP Carles Puigdemont, les candidatures de JxCat, va proposar que la unitat no aconseguida amb una llista de país, és pugues resoldre amb un sol Grup Parlamentari al Congres.
A ningú se li escapa la diferencia a tenir dos o tres grups, si els resultats o permeten, a tenir-ne un que representaria la forca i potencia política, a més posar-li el nom adequat que els tregui de polleguera (Grup Republicà per la independència de Catalunya, per Exemple).
Laura Borràs, defensa com ningú la unitat del independentisme. Unitat per guanyar la confrontació amb Espanya. Unitat per visualitzar que som els de la negociació i pacte mantenint principis democràtics i les urnes. Unitat allunyada del partidisme i per deixar clar que els canvis socials i de justícia només els podrem exercir quan siguem República.
Els de les CUP van respondre al minut que no. Sembla que poc a poc fins i tot estant renunciant al seu assemblearisme. Amb els de ER la cosa si cap a anat pitjor i la resposta la va donar ahir dia 8 al mati el Rufian amb una entrevista a la radio, i va ser NO.
Els de les CUP, esperpèntics com ningú, desprès proposen fer unitat sumant els Comuns. Igual és que la Colau s’ha fet independentista i no ens hem adonat.
Laura Borràs defensa el clam d’unitat que ve del poble, defensa al No quan convingui i sobre tot defensa la independència com la millor opció d’autodeterminació, i te molt clar que doblegar a tot un Estat al diàleg i negociació només és pot fer des de la unitat.
ER no vol la unitat, ni estratègica ni d’acció. Les CUP, la unitat independentista tampoc, prefereixen una on tot és dilueixi entre República espanyola o República catalana.
La Laura Borràs i tot el que avui representa JxCat, volen la unitat, estratègica i d’acció i la demanen i exigeixen transversal i rebla el clau dient; o la independència la fem entre tots i per tothom o no ens en sortirem.
És per tot això que els meus i jo votarem a JxCat a la Laura, al Roger, al Cuevillas, pels nostres presos politics, pel exiliats i com no per la independència de Catalunya.
RSS Feed
