DIA 12 I DESCOMPTANT.
Rouco Varela president de la Conferencia Episcopal Espanyola ho deixa. No sabem si és per jubilació forçosa o voluntària. Sabem però, que el seu discurs no lliga gaire amb el nou Papat.
Aquest personatge, defensor del franquisme i dels seus valors, ha volgut fer un adéu de traca i mocador. Espanya és troba amb greus problemes d’identitat i amenaçada per possibles ruptures insolidàries.
L’agreujament del “problema” de la “possible ruptura de la unitat d’Espanya” en els últims temps, és per ell el problema. La pobresa, l’atur, la corrupció, la crisis democràtica, la pedofília, la homofobia, són conceptes que no compten. Rouco Varela no deixa de ser el vigilant de les essències més pures del franquisme unitari.
L’Església espanyola, com els borbons, els dictadors cíclics i les castes espanyoles, han decidit que a l’Estat espanyol només i viuen espanyols. Ni castellans, ni catalans, ni gallecs ni bascos, aquest és el seu miracle i la seva reconversió. Una sola raza, un sol idioma el castellà i un sol poble l’espanyol. Aquest, a dia d’avui continua sent el discurs de la rància Església espanyola.
Tot sembla indicar que el seu relleu, evidentment anomenat a dit, és del mateix tarannà. Per tant que ningú a Catalunya esperi que l’Església espanyola ens faci costat, o si més sigui neutral. Res d’això, la bel·ligerància acaba amb el regnat del Varela i comença amb el seu delfí Ricardo Blázquez.
L’Església espanyola continua vivent del dispendi pressupostari de l’Estat espanyol i a fe de Deu que per ells la crisis ha passat de llarg. De moment no tenim estadístiques de l’atur religiós. No n’han tingut prou amb els privilegis franquistes, sempre han volgut incidir en el mon de la política, de vegades soterradament i altres obertament. La màxima cristina de a Deu el que és de Deu i al Cèsar el que és del Cèsar, per la Església espanyola no existeix.
Estar al costat dels poderosos, introduir la por, evangelitzar amb els valors del capitalisme i contra la humanitat és per alguns catòlics el seu fi a la vida. Ara el seu respecta pels valors humans i democràtics és nul. El discurs del Rouco Varela, porta implícit un missatge d’odi i rancúnia. La unitat d’Espanya, com diu Rajoy és un valor moral i per tant per sobre dels ciutadans, defensar-ho és el que ara fa l’Església espanyola.
L’Església espanyola va lluitar al costat de Franco durant la guerra civil i la dictadura. Ara ho continuarà fent al costat del govern del PP. Que ningú pensi que per l’Església espanyola el dret a decidir dels ciutadans és un valor a defensar. Ells encara estan ancorats en el temps de l’absolutisme i “l’ordeno i mando”.
Ens caldrà que l’Església catalana faci finalment el que ha de fer una institució democràtica i lliure, i que vol fer dels valors cristians que tinguin una major acceptació social, denunciar aquesta Església que condemna als homosexuals, als pro avortistes, als que defensen la llibertat de culta i no condemna als genocides, la fabricació d’armes i qualsevol guerra és faci en el nom que sigui i pels motius que siguin.
RSS Feed
