L’1 d’abril del 1939 Franco dona per acabada la guerra. El que no va fer mai és acabar amb els assassinats, tortures i repressió general.
Al 1939 però acabarien altres coses, i entre elles la rendició parcial o total d’aquells republicans d’esquerres, anomenats socialistes, comunistes, anarquistes i sindicalistes oficiosos. Exili i renuncies de lluita van fer possible que Franco moris al llit al 1975.
No sabrem mai que haguessin dit i fet avui el Carrillo, la Pasionaria, el Tarradellas i per part dels socialistes el vell Llopis i els que van donar la cara per inscriure el partit al govern de Madrid, Luis Yañez i Gómez Llorente, si avui comprovessin que el franquisme és ven vigent al Estat espanyol. El més segur que res. Ells eren conscients del que havien pactat; mantenir el franquisme amb alguna capa de vernís democràtic. La unitat territorial de la Península ho compartien tots.
El que si sabem és i podem comptar són els llençols que han perdut a cada bugada les esquerres. Curiosament les dretes no, tot i que de vegades hagin matisat les seves manifestacions i posicions per allò del context.
El PSOE i ens referirem a qüestions congressuals, les opinions personals dels seus dirigents, mereix un altre capítol de la historia, al Congres de Suresne, França, el partit era obertament marxista, anti OTAN, defensor dels drets universals i dels pobles i com no del dret d’autodeterminació. Ser república venia d’origen i marca.
Avui el PSOE és el partit espanyol majoritari que més defensa la monarquia instaurada per Franco. Per tant avui és un partit monàrquic i les monarquies no son federals ni confederals son absolutistes.
Avui el PSOE és atlantista sota la direcció dels EEUU i fins i tot han tingut secretaris de l’OTAN com el Javier Solana. NO és que ara ja no siguin anticapitalistes, es que avui són els màxims defensors del capitalisme globalitzat.
No és que com partit d’esquerres defensin el poder popular, es que avui defensen l’Estat, avui encara franquista i fins i tot disposats ha fer terrorisme d’Estat, GAL. La corrupció dels socialistes mereixeria tot un llibre.
El més curiós de tot plegat és que les esquerres espanyoles unionistes, que sense dir-ho obertament han assumint els postulats franquistes, tinguin els milions de vots que tenen. Avui 9 d’octubre la fundació Francisco Franco és legal, oblidant que va ser un colpista, un delinqüent i criminal de guerra.
El resultat d’aquesta evolució, és comprovar com sectors dels treballadors, assalariats, pensionistes, autònoms i d’altres col·lectius, això si tots ben espanyols, poden votar indestriadament ahir i avui al PP o al PSOE, oblidant la seva historia. Sembla que als politics espanyols unionistes se’ls perdona tot.
Els catalans hauríem de tenir clar amb una certesa que fa mal, que el PSOE i el PP, tot i que sembla que no siguin el mateix, fan i diuen pràcticament el mateix. Per cert el PSOE com el PP, abanderats de la corrupció i corruptes, i tot i així, els espanyols i alguns catalans els continuen votant. Te collons la cosa.