Els que hem exercit socialment des de l’assemblearisme, sabem que res és espontani. Tota proposta té un lideratge i després, només desprès, d’un bon debat democràtic i acord és possible la seva implementació o no.
Sembla, perquè així ho diuen els de les CUP, que la seva base sobirana és la Assemblea. El contingut democràtic és innegable. El resultat pràctic en termes democràtics, és més que dubtós.
Les tècniques de manipulació social, són tant velles com la victòria de Hitler que va ser“democràtica”. Llençar dos bombes atòmiques al Japó al 1945 i ser “acceptat” socialment. Perseguir als d’esquerres com “comunistes” als EEUU, caça de bruixes MaCarthy, amb la complicitat de delators sense escrúpols. Felipe González i el PSOE, mestres de la manipulació, varen arrodonir-les amb aquella dita; OTAN d’entrada NO.
La CUP, ara mateix, com diu en Vicent Sanchis, són més a prop de l’exèrcit de Pancho Villa, que d’allò que requereix el moment. De Junts pel Si, en destaquem la coherència, que fins i tot ara, supera i amb escreix a la de les CUP. El presidenciable és Artur Mas, ho diuen sense fissures els 62 diputats per damunt de les seves legitimes ideologies. Per tant tema tancat. Si la CUP no ho accepta, la negociació programàtica del procés constituent, de moment, s’ha acabat. El resultat és obvi, eleccions.
La coherència de les CUP, ara és d’una incoherència absoluta. De fet ells sols han liquidat la victòria del 27 S. Els hi és igual si la legislatura seria de 18 mesos. Els hi és igual si la transversalitat forma part de la proposta per un nou Govern. Els hi és igual si s’estableix el mecanisme acordat per una moció de confiança. Ara hem descobert que per l’únic que tenen coherència és per impedir que Artur Mas sigui President. Exactament igual que els del PP, PSOE, Podemos, Ciutadans, ICV, CSQEP, i BCN en comú.
La seva “coherència”, és ara l’excusa manipuladora. Una de dues, o la Assemblea tenia totes les dades de la negociació, o els dirigents d’ara, improvisen en funció de la negociació a l’espera d’un acord genèric on el punt nuclear, el qui, sigui el seu i vendreu després als militants. O diem perquè el que ara diuen sobre la capacitat de convocar eleccions, no creiem que hagi passat per la Assemblea.
Ara hem descobert, que la desconfiança, que ja la sabíem a la figura d’en Mas, té més a veure amb la potestat institucional i reglamentaria de que convoqui eleccions, que no amb el pla de xoc social. Dir el que diuen, no només és un despropòsit provocador, és un insult a tots els integrants de Junts pel Si. De res serveix que la Carme Forcadell demanes posar les urnes i el President les poses. De res els serveix que les poses en contra del govern i Estat espanyols, el 9N. Ara, el que insinuen, és que potser no les posa quan ells les vulguin. De res serveix que de moment el President Mas ha complert tots i cada un dels seus compromisos.
Busquen excuses. “Retallador, corrupció, de dretes, desconfiança, burgés, lliberal,......”. Neguen però que és el primer President que no ha fet res més que escoltar a la societat catalana, i entomar la confrontació.
Ens comença ha ser igual l’argument que facin servir per endegar-ho tot a norris. Els catalans ens ho hem cregut, i els unionistes també, sense Mas no tenim procés i els atacs que rep ho confirma.
Ens temem, tot i els cants responsables de militants històrics de les CUP, que el radicalisme infantil dels seus dirigents, ens dugui a noves eleccions. De fet, potser és el millor escenari. Seria com una segona volta i segur que Junts pel Si, veuria premiada la seva coherència i fidelitat als acords. Per altra banda si la CUP rebutja construir la República catalana, amb pla de Xoc inclòs, amb l’excusa d’en Mas, sens dubta, eleccions.
Dependre durant 18 mesos del radicalisme minoritari després de la negociació per fer Govern, no és el millor escenari pel que ha de venir, que segur serà duríssim.
RSS Feed
