La Constitució espanyola, en el seu preàmbul i Article 8, consagra a les forces armades, exercit espanyol, com el garant per la subsistència del Estat espanyol:
Art. 8.- Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit del Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.
La transició de la dictadura feixista a monarquia parlamentaria, va ser un pacte entre franquistes i líders politics sense cap legitimitat popular, i que van acceptar:
Primer, la monarquia dels borbons, foragitats al 1931. Segon, que l’estat franquista en cap cas seria revisat ni depurat. Tercer, que tota la juridisprudencia franquista seria legitimada. Quart, les forces armades haurien de convertir-se en els guardians de la unitat pàtria espanyola. Cinquè, que la senyera espanyola seria la dels borbons, defensada pel regim franquista.
Comunistes com Solé i Tura. Burgesos catalans, minoria catalana en deien, com el Miquel Roca. Franquistes com el Fraga, Herrero de Miñon, Pérez Llorca. Socialistes com el Gregorio Peces Barba, van ser els que van acordar la Constitució del 78 després de la reforma política mitjançant una llei del 76.
Comunistes, socialistes i pretesos nacionalistes perifèrics, van acceptar el llegat de Franco: La monarquia, la bandera i el seu exercit garant de la unitat pàtria. Franco ho va ven resumir, “lo dejo todo atado y bien atado”
Eren tant demòcrates i tant progressistes, els pares de la Constitució, que van admetre que per sobre de la representació popular, de les seves decisions vehiculades pels legítims representats sorgits de les urnes, una institució, l’exèrcit, mantingut i pagat per l’acció impositiva dels ciutadans, esdevinguin per obra i gracia d’un dictador, amb els guardians que poden decidir fins on la política pot regir o no.
Per arrodonir-ho, el capità general de totes les forces armades, és el borbó. Cap d’Estat, cap dels fusells, guardià suprem de les essències pàtries, i defensor del llegat franquista.
Cap Constitució democràtica, al mon, situa al exercit com garant de res que no sigui estrictament la defensa davant de qualsevol atac armat, per defensar la població i els bens materials i sempre sota l’autorització i control del govern i Parlament.
La Constitució espanyola és en essència antidemocràtica. D’aquí que els neó franquistes facin crides i amenaces a la intervenció del exercit si els catalans finalment implementéssim la República.
Un argument més del perquè volem fugir d’aquesta Constitució. El poder només pot ser el del poble, i dels seus representants. Els fusells només poden estar sotmesos al poder democràtic. La resta és viure sempre amb l’espasa de Damocles permanent.
RSS Feed
