En Xevi Sirgo al diari Punt Avui fa un intent justificatiu sobre les reunions secretes. Reunir-se és un pecat, i tant que no. Tothom s’ha de relacionar i com fer-ho depèn exclusivament dels que ho fan, tot i que no sempre. La privadesa o no la decideixen els relacionats i aquesta hauria de ser la màxima que imperes, sempre que no hagués cap afectació col·lateral.
Ara bé, quan els servidors públics ho fan i ates que la condició els obliga a la transparència i publicitat, és si més no discutible que ho facin secretament.
Xafarderia i obligacions són conceptes contradictoris, però els professionals de la comunicació tenen el dret i l’obligació d’informar. Informar del que passa en una escala de veïns, segur que no és noticia. La reunió de politics i personatges públics de primera fila si.
Quedi clar que tothom pot i s’ha de reunir amb qui vulgui i quan vulgui. També ha de quedar clar, i sobre tot perquè som en un dels períodes més extraordinaris, que ningú pot utilitzar la seva posició per practicar la deslleialtat.
Oriol Junqueras, ha estat deslleial amb el President Carles Puigdemont i amb la coalició de Junts pel Si. Ho va ser quan va dir que tot Catalunya hauria de decidir sobre el Barcelona Word, i el president va apuntar que potser el territori afectat hauria de decidir si el projecte té futur o no.
També ho ha estat quan recentment s’ha reunit amb el Pedro Sánchez sense coneixement previ per part del President. No és que diguem que com president de ERC no és pugui reunir amb qui vulgui. El que diem és que ell com Vicepresident del Govern de la Generalitat, i per lleialtat li hauria d’haver comunicat.
Mostrar les desavinences públicament ens afebleix. Mostrar-les dona armes als enemics del procés.
Sembla que ERC ja ha oblidat el “Dragon Kan” que va practicar el primer tripartit. Segur que deslleialtats varies, combinades amb una diversitat programàtica feia entreveure el final. Destitució dels càrrecs de ERC per part del President Maragall. Impensable que la coalició i els socials demòcrates que recolzen l’Anegela Merkel facin de la deslleialtat virtut.
Molts enemics a Espanya. Molts adversaris a Catalunya com per practicar el partidisme deslleial. Si volem triomfar cal practicar el camí de la lleialtat, la unitat tàctica i l’estratègica, doncs res aconseguirem si no guanyem la independència i la desconfiança segur que ara no és la millor aliada.
RSS Feed
