Lluis i Companys i Jover va morir assassinat, afusellat per decisió del nazis alemanys i de Franco. Ho van fer acabada la guerra civil i per donar la senyal nítida que el franquisme feixista havia guanyat la guerra i que el que havia de venir era una massacra. (Paul Preston “L’Holocaust espanyol” editorial BASE).
L’assassinat de Companys, President de Catalunya triat democràticament pel poble català va ser un crim de lesa humanitat. Franco i els seus colpistes contra la República volien llençar un missatge clar. Espanya era una i era dels espanyols. La resta traïdors, comunistes i nacionalistes.
La tant victorejada transició, ens mostra cada dia, la cruel realitat. Els successors del franquisme continuen pretenen fer del franquisme i la seva dictadura un període legal i legítim. Els fets però ens diuen el contrari, Franco era un colpista, Franco era un feixista, Franco era el que signava, els “visto para sentencia”, de milers de republicans acabada la guerra i Franco amb els seus van instaurar una dictadura negre i de terror.
La transició hauria d’haver servit per fer net i començar un període nou. Reparar les atrocitats del franquisme era el mínim que podíem esperar. La reparació però va arribar tard i malament. Els judicis sumaríssims militars continuen sense cap tipus de reparació. El robatori general del franquisme, sigui amb patrimoni o diners, continua al calaix de la historia. Encara i per vergonya dels espanyols a Salamanca romanen un munt de documentació que legítimament és propietat dels catalans.
Res però ens indigne tant com el fet que a dia d’avui la figura del nostre President màrtir, Lluis Companys, no hagi pogut restituir el seu honor amb la condemna que Franco mereix.
El PP, el PSOE i Ciutadans, si han negat altra cop des de el Congrés espanyol a que és faci justícia i Lluis Companys, per Espanya, el seu Govern, les seves institucions i una part de la seva esquerra ens han tornat a dir que Lluis Companys era un delinqüent i que mereixia que fos vexat i afusellat.
Des de els fonaments espanyols, cap sorpresa. El que aquest cop ens ha dolgut, i molt, és que els socialistes, ara ja no direm catalans, a Catalunya, hagin votat el mateix que els hereus del franquisme i dels socialistes espanyols que pel que és veu estan més a prop del franquisme que de la justícia.
El PSC ha mort, i no nomes d’inanició electoral, ha mort com referent democràtic i defensors dels valors republicans. Avui ja podem afirmar que el PSC ha fet historia, de la lletja, i l’únic que podem desitjar és que l’espai catalanista i d’esquerres que tenien vagin en bloc a ERC. I que consti que jo no soc de ERC, soc del PDeCAT.
RSS Feed
