A mesura que els dies passen, el perquè de tot plegat és va clarificant i només poden tenir dubtes aquells que sempre van amb el lliri a la ma, de bona fe o directament són els tontos útils de la trama.
Podemos, organització de caire estatal va sorgir del conglomerat de moviments socials i indignats de 15 M i de la Sexta. La seva obsessió ideològica inicial va ser expressada pels seus líders i concretament per Pablo Iglesias, en uns termes que gairebé tenien visos revolucionaris; “Queremos ganar para gobernar y acabar con el bipartidismo español. No haremos pactos con la casta politica, PP, PSOE y Izquierda Unida. Catalunya tiene todo el derecho a decidir su futuro”. Ara però, Podemos practica allò tan castellà de “donde dije digo digo diego”.
La constel·lació de grups que basteixen la plataforma de “Barcelona en comú”, ja ho podria dir tot, però anem a pams. “Barcelona en comú”, equival o té el suport orgànic de Procés Constituent (Teresa Forcades i Arcadi Oliveres), Iniciativa Catalunya Verds (Herrera i Camats), EQUO i el recolzament entusiasta de Podemos que des de Girona practiquen allò tant pacífic d’atiar l’odi al President Artur Mas.
La fabricació de Barcelona en comú, podria semblar un galimaties ideològic. Espanyolistes, federalistes, independentistes i fins i tot anarquistes purs en formen part, però res més lluny. Tot té el seu perquè.
Acabar, fer trontollar, afeblir el procés era i és l’objectiu de Podemos i ICV, d’altres és tocar cuixa. Els de Podemos i ICV volen un altre procés, reformar Espanya. La Colau és la cara visible d’aquest galimaties, lluitadora contra el sistema i vividora del sistema. Això de per si ja és una contradicció i com que en aquesta vida al final tot s’arriba a saber, ja estem al cap del carrer.
Sembla que la Barcelona actual el gran Batlle dels darrers quatre anys, que ha governat amb minoria, Xavier Trias, és el responsable de tot el que és i passa a la Barcelona actual. Els 32 anys de governs socialistes, i comunistes sembla que no han tingut res a veure amb la Barcelona d’ara. Pitjor, els socialistes i comunistes pel sol fet de ser “d’esquerres”, directament han deixat de ser casta o formar part del sistema. Deu ni do.
La que serà probablement nova alcaldessa, te o tindrà tot el dret a conformar el seu equip de govern per governar si pot, però el que no pot fer és tractar-nos a la resta de perfectes imbecils. Tenir converses amb el PSC-PSOE, amb els de ERC, amb els de la CUP no, perquè ells ja s’han descartat i obviar CiU, el PP i Ciutadans, té tres objectius clars: El primer, és reeditar governs d’esquerres independentment del procés. El segon, descavalcar a CiU de l’Ajuntament més simbòlic pel procés i situar-los a la dreta rància. El tercer, generar sociològicament que primer s’han de resoldre les qüestions socials i desprès el dret a decidir. Si és confirmen els encomanaments que proposa la Colau, quedarà clar per on van els trets.
“Barcelona en comú” és l’artefacte que no hauria reeixit si l’Oriol Junqueras hagués acceptat fer les eleccions autonòmiques del 27 abans de les municipals.
Som on som i el que està fet ja no és pot canviar. Ara be i preveien el que pot passar d’aquí al 27, qui ens ha donat més detalls d’estadista, de lideratge, (9 N), de complir els acords i de tenir el coratge adequat per enfrontar-se a tot un Estat és el President Mas. La resta com a molt han fet tripartits i un President que per vergonya dels catalans avui és senador espanyol.
El 27 votem, independència si, i per altres no, però també votem qui volem qui ha de liderar el que queda del procés. Artur Mas, el que digui la CUP i el nou artefacte que ja sabem que s’anomenarà Catalunya en comú. El que no sabem és si els de ERC hi seran, o mantindran la seva marca amb l’Oriol Junqueras al capdavant, seran la terna per triar.
El President Mas ha de guanyar i amb majoria absoluta. Espanya, Europa i el mon han de rebre el missatge clar de que Catalunya vol ser un Estat independent. El President s’ha de convertir en el líder del procés. En l’interlocutor amb Espanya, Europa i la comunitat internacional. Mas ha de tenir la llibertat absoluta per constituir el Govern que serà sens dubta de concentració. El President ha de tenir a les hores el suport incondicional, mentrestant duri el procés constituent, de totes les forces sobiranistes i independentistes. Els dubtosos i patriotes finalment si afegiran.
Aquest és el camí. Si ara després de les municipals estem tenint el que tenim per constituir Ajuntaments per la independència, no volem imaginar-nos com serà constituir un govern de concentració on ningú tingui majoria, encara que sumant la fem. Per tant recordem, el 27 votem SI a la independència, i també votem qui volem que lideri el que queda del procés. Nosaltres ja fa estona que hem decidit Artur Mas.
RSS Feed
