
El 21 de Desembre del 2017 i contra tot pronòstic els sobiranistes independentistes van tornar a guanyar la partida a l’Estat espanyol i les seves urnes autonòmiques en donaven fe.
Junts per Catalunya, amb el lema de la restitució per senyera, i l’1 d’Octubre com imatge de victòria, contra pronòstic de les enquestes, guanya amb 34 Diputats a ERC 32 i les CUP 4. El partidisme i una ideologia de pa sucat amb oli, però, ens va impedir que la festa fos complerta. Els de “Ciudadanos” van quedar primers amb 36 diputats, tot i que no els hi serveix per res.
La Espanya del PP, PSOE Ciutadans ho tenien clar. Van permetre que Carles Puigdemont i ex Consellers anessin a les llistes pensant que amb el 155, el terror desfermat per l’Estat i la persecució judicial i policial en serien prous accions per guanyar el 21D.
Espanya podia perdre. Ho sabien i per això tenien el seu pla “B”. Espanya, el seu Estat i l’espanyolada unionista, no podien permetre cap restitució política i efectiva. El pla B, ha estat utilitzar a la judicatura espanyola per evitar qualsevol restitució. Els estaments policials espanyols, han posat el relat.
Mentrestant el President Carles Puigdemont parlava i el seu grup parlamentari proposava restitució, ERC només proposava i parlava de construir un Govern efectiu. Espanya i el seu Estat han guanyat la partida, no hem restituït res. L’efectivitat de moment ha servit per col·locar assessors i personal de confiança.
Restitució i efectivitat. Conceptes antagònics. Sense restitució no hi ha efectivitat. La restitució és sinònim de victòria. La efectivitat dins del marc autonòmic és pura fal·làcia.
Ara hem de veure com Consellers i ministres és troben. Fins i tot Presidents i caps d’Estat. És com si haguéssim tornat a la normalitat autonòmica total. Tenir presos politics, exiliats, més la persecució judicial i policial desfermada no pot ser cap estadi de negociació.
No hem restituït res que no sigui autonòmic. No estem implementant la República proclamada i tornada a guanyar el 21D. El més trist però és veure com els nostres politics avui s’escarrassen per fer-nos creure que amb els del PSOE, aliats tàctics i estratègics del unionisme espanyol més ranci, tenim possibilitats.
Segur que a nivell internacional i en el terreny judicial guanyarem la partida. Són tant maldestres que no cal que ens hi esforcem. El que no guanyarem seran suports dels Estats per reconeixents la República catalana. Cal recordar que la UE és la unió econòmica dels Estats, no dels pobles.
És amb la República que farem restitució i efectivitat. Dins del Estat espanyol l’únic que podem tenir és el de sempre, espoli i liquidació de la nostra identitat catalana.
No implementarem la República si no estem disposats a la confrontació amb Espanya i el seu Estat. Dues línees de confrontació. Una des de el Govern i Parlament i l’altra municipal.
Des de el Govern i Parlament governant i legislant com República. Des de els municipis mostrant la confrontació directa i saben que la legislació espanyola ja no ens afecta.
President, Consellers, Diputats, Alcaldes i Regidors disposats a la confrontació.
No és el mateix que el dia desprès de les eleccions municipals, més de 800 municipis de Catalunya, coordinadament proclamin, despengin la bandera espanyola, que onegi la nostra i s’aprovin les mocions que calguin per donar tot el suport institucional al Govern i Parlament de Catalunya. No és el mateix que aquets 11 de Setembre ens tornem a manifestar i el que ve altra cop, perquè només amb les manifestacions, no implementarem la República. Comença a ser l’hora de la confrontació democràtica, política i institucional, però efectiva.