Escoltar en Rajoy bramant i explicant-nos que els catalans no ens mereixem llistes úniques, podria ser motiu suficient per defensar-la i voler-la. La seva brama com esperàvem no ens ha defraudat. El No, que tenim un president boig i la unitat d’Espanya, a estat el seu bagatge d’una visita llampec dirigida exclusivament a la seva secta, i no ens ha defraudat.
El silenci del president Mas i d’en Junqueras, són premonitoris. Catalunya el 9 de Novembre va desconnectar i la majoria política representada per CiU i ERC al Parlament ho certifiquen.
Aquest dissabte passat, la ANC ha resolt no bellugar-se del full de ruta inicial i ha reeixit la proposta d’una candidatura unitària i les eleccions al Febrer. Sembla que el mon sobiranista en general a comprat la proposta del President. Ara ens cal saber que ens proposarà ERC el dimarts dia 2 de Desembre per boca del seu president Oriol Junqueras.
No serem nosaltres els que els hi diguem que han de fer. Tampoc serem nosaltres els que insinuem que són els de ERC i “ningú més” qui pot fer possible que en 18 mesos tinguem al nostre abast la llibertat definitiva. El que si farem i tal com van les coses, creiem que ens ho podem permetre, és fer un acte imaginatiu i a l’hora d’un contingut patriòtic fora de dubtes.
Imaginem per un moment que en Junqueras truca al President Mas i li diu ras i curt que ERC accepta la seva proposta i que és posa a la seva disposició per pactar la llista. També afegeix que li demana la seva asistencia a la seva conferencia del dia 2, per formalitzar de la millor forma possible el pacte. Per aquest fet li proposa que al finalitzar el seu discurs, pugi al seu costat i li proposa que sigui ell qui tanqui l’acte.
Tal com va tot plegat, no tenim cap dubta que el President no només ho acceptaria, sinó que és posaria a la seva disposició per fer una escenificació de l’acte que de ben segur tornaria ha trencar motllos.
El resultat, una candidatura de país recolzada per el govern de Catalunya i el seu President, CDC, ERC, ANC, Òmnium, AMI, i tota la resta d’organitzacions sobiranistes i independentistes com Reagrupament, SI, Estat Català, Unitat catalana, Democràcia Catalana, Partit Republicà català i segur que ens en deixem unes quantes. Els de la CUP han de triar i fer-ho rapit. Els d’ UDC també.
Aquest escenari a més de ser gloriós, és per si mateix triomfador i hores d’ara és l’únic que volem els catalans, guanyar.
RSS Feed
