VICTUS, obra grandiosa i excel·lent és miri per on és miri, i de la ma de l’Albert Sánchez Pinyol, ens ha redescobert la gesta dels catalans de la Barcelona del 1714, front el setge que borbons i francesos i en nom de Castella. La gesta, un any per derrotar-nos. Els morts defensant les llibertats i Constitucions catalanes, és comptaven per milers. La derrota i el Reals Decrets de Nova Planta emesos pel Felip V, eren l’aposta castellana i l'inici per construir l’Estat espanyol i la Nació espanyola. Conquerir Barcelona en formava part.
Tres segles després, tot i que els R. Decrets mai han estat derogats, Catalunya torna a estar dempeus i Barcelona cap i casal de Catalunya, amb més força que mai, de moment.
El 24 de Maig Catalunya i la resta de l’Estat espanyol va celebrar les eleccions municipals i ERC, la CUP i Reagrupament + SI, li van regalar l’alcaldia a l’Ada Colau, activista i populista. ERC creia que totes li ponien i que podien fer el sorpaso municipal a CDC. El pam de nassos va ser monumental 5 regidors. Els de la CUP amb 3 més feliços que uns gínjols. Reagrupament, col·ligats amb CDC per altres qüestions i fen gruix amb els de la Soli (coalició “Millor per Barcelona), fan el ridícul més espantós amb 2628 vots. CiU que encara funciona perd amb 10 regidors i sabèn com les gasten els de ERC i en particular en Bosch, no presenten alternativa.
El pitjor de tot, és que a dos setmanes del 24, tothom intuïa que Barcelona en comú és podia fer amb l’Alcaldia. Que Barcelona estigui compromesa amb el procés o no, és gairebé tant important i necessari com el mateix procés. Que la esquerra espanyola, esmerces tants esforços (Indignats, Podemos, ICV, Procés Constituent, Moviments Veïnals, la PAH, Okupes i àcrates variats), per guanyar a las grans capitals i especialment Barcelona, tenia un objectiu: Declarar-se com la nova alternativa espanyola d’esquerres i per la unitat d’Espanya que volia dir contra el procés.
Dir que Xavier Trias ha estat amb nomes quatre anys el millor Alcalde des de la transició, potser un xic agosarat, però dir que els altres mai el van superar, ni amb Olimpíades, ens atrevim a dir que si.
Són els sobiranistes independentistes els responsables de que la Colau amb 11 regidors sigui l’actual alcaldessa de BCN. La agressivitat durant la campanya, de l’Estat, i de BCN en comú, i el silenci dels teòrics aliats per la independència, fan possible la victòria de BCN comú. ERC, i la CUP prefereixen la Colau. El que no van calcular els d’ERC, és que Ada Colau era la punta de llança contra la independència i el procés. El seu posicionament contra l’adhesió a l’AMI ho diu tot.
Tenir Barcelona, amb el que representa internacionalment i econòmicament en contra del procés, és un fet extraordinàriament perillós. Ada Colau va mentir amb el seu Si i Si, ens ha mentit amb la seva neutralitat, ens ha mentit dient que mai faria política, ens ha mentit amb els desnonaments, ens ha mentit fent el mateix que ha fet la dreta practicant el nepotisme tant vell i nou a l’hora. Ada Colau i Podemos volien l’Alcaldia de BCN, no tant per fer les politiques que saben que no poden fer, sinó per aturar l’embranzida del procés per la independència.
Ara però, la tenim d’Alcaldessa i tot el que fa pren sentit. Fa política amb un partit espanyol, Podemos. Treballa per un referèndum pactat que mai serà possible, dient no a la independència. Treballa per apropar-nos a la espanyolitat pretesa per ella i els seus. Treballa per que fracassi el procés i el que és pitjor treballa per fer de Barcelona una ciutat mediocre, vulgar i lluny de la seva potencialitat natural.
Ada Colau, definitivament treballa per que Madrid sigui la capital d’Espanya i dels catalans, i com diu Pablo Iglesias fer-ho possible ha de ser des de la garantia que Podemos dona a la unitat d’Espanya.
Mentrestant sembla que ERC, la CUP i CDC en lloc de treballar per fer-la fora, busquen complicitats de barri, de comptes, i de normes, que segur farà feliç a la Colau, als independentistes segur que no.
RSS Feed
