El jutge Marchena i el seu tribunal, com ariet independent ha sentenciat. Uns amb inhabilitació eterna i als altres alliberats de la inhabilitació però no de la malversació. No pinta gens be.
Al respecte l’insuls Rufian dient-nos que malgrat tot, la reforma judicial pactada entre ER i el PSOE tindrà els seus efectes amb els futurs politics que desobeeixin. Hem entès. I sense despentinar-se.
L’1 d’octubre i totes les decisions politiques del moment no van ser perquè si. L’espoli, la castellanització i la recentralització de competències van ser el fulminat que va fer que explotéssim.
No tothom ho sabia. Ens enfrontàvem a tot un Estat amb una legalitat acceptada per la Unió Europea. Espanya n’és membre de ple dret. Ho continuar la confrontació o sotmetre’ns amb l’excusa de que tindríem altres momentums.
ER va decidir que millor un “Gobierno de España” d’esquerres que un de dretes. El de menys era que el PSOE fos un partit corrupte, amb els GAL motxilla i que fes costat al PP per aplicar-nos el 155 i la màxima repressió judicial i policial.
Avui ER per fi ha tastat el pa que si dona amb els, ahir castellans i avui espanyols, d’esquerres i de dretes.
Creiem que la revisió de la sentencia del Tribunal Suprem ho ha deixat clar. Els politics del 2017 són uns delinqüents i els exiliats també.
L’entrega de ER per una estabilitat espanyola no només no ha donat els resultats de perdo, sinó que ha deixat clar que per correspondència mai cap català, que ho vulgui ser fins al final, tindrà cap resposta generosa ni de compliment lleial.
Potser Roma no va pagar mai a cap traïdor. Ara, confirmat i com sempre, Madrid no paga mai.