Una de les obsessions històriques del espanyolisme més ranci encarnat pels borbons i ara pels neo franquistes, sempre ha estat anorrear la historia i la llengua dels catalans, el català. Del nostre treball productiu en parlarem un altra dia.
Al 1714 i desprès del Decrets de Nova Planta signats pel Borbó Felip V, mantenir la llengua catalana, va ser com una cursa d’obstacles.
Prohibida i perseguida arreu dels Països Catalans i ni així. El català ha sobreviscut als necis que han buscat la gloria d’Espanya atacant la cultura d'aquells que algun dia haurien pogut ser espanyols per convenciment.
Victòries militars, dictadures, prohibicions, persecucions, és el relat dels borbons i espanyols per subjugar als catalans. De fet, tota la seva dèria s’ha basat en espanyolitzar-nos i espoliar-nos, mai per entendre’ns i acceptar-nos com som.
AVUI, volen fer exactament el mateix. Ho volen fer des de una “democràcia” controlada. Patirem i molt si finalment no som capaços d’implementar la República. Espanya i els espanyols tenen projecte, el mateix de fa més de tres segles, construir la Espanya única i amb una sola llengua el castellà. I no ens cansarem de repetir-ho.
Els missatges i les accions són determinants i els espanyols ja no s’ha n’amaguen. La confrontació ha deixat de ser política. Ara mateix és contra els independentistes catalans, TV3, Catalunya Radio, la immersió lingüística, el català, i contra tot allò que ens distingeixi com a poble.
AVUI, la resposta a les actituds criminals del Estat espanyol, PP, PSOE, Ciutadans i els seus adlàters, és i passa per refermar-nos amb la nostra catalanitat republicana i això passa indefugiblement per fer costat al nostre President legítim Carles Puigdemont. Sense fissures. Visquem com a catalans amb plenitud. La nostra llengua a Catalunya és el català, usem-la sense vergonya i sempre.
Catalunya mai ha perseguit ni el castellà ni cap altra llengua, és hora però, de dir-los que viuen a la República catalana i que el català, amb tot el respecte a qualsevol llengua, és la del País i que el nostre dret és usar-la sempre.
El temps de la cortesia institucional s’ha d’acabar. El dret ho és quan el respecte és practica bidireccionalment. Si jo entenc i parlo el castellà, com a mínim tothom hauria d’entendre el català, i si no “pinganillos” i traductors. La submissió sempre comença quan un renuncia als seus drets. Renunciar a parlar amb català a Catalunya quan Madrid aterra a Catalunya, és sinònim de submissió no de respecta.
Mai com ara, per començar a ser dignes i rebel·lar-nos contra els objectius del Estat espanyol. Fer-ho ens pot ajudar a guanyar la partida. Espanya ha de saber que som catalans i que mai renunciarem a aquest fet. Ni més ni menys.
RSS Feed
