Rajoy va signar un Decret, amb l’aquiescència del PSOE i “Ciudadanos”, cal no oblidar-ho, per facilitar la fugida d’empreses de Catalunya a Espanya. Sembla que hem parat poca atenció amb aquets fet, però el missatge que Espanya enviava a tothom, era que Catalunya no és Espanya. Mai una nació vol empobrir una part del seu tot.
Hem tingut des de la sentencia contra el poble de Catalunya i les seves institucions que va fer el Tribunal Constitucional espanyol, més de 8 anys per explicar que estem espoliats i amb la pretensió d’anorrear-nos com a poble. Deu ser per això que l’ independentisme d’un 17% a passat al 48,2% i hem guanyat una consulta, un Referèndum i les dues darreres eleccions autonòmiques. Poca broma si tenim en compta les condicions.
Ahir 1 d’Octubre del 2018 i desprès del Referèndum, l’únic missatge vàlid i de futur, és el que ha fet el President Carles Puigdemont, reconeixent l’error de no implementar la República una vegada proclamada. Toca implementar-la i si ho hem de fer desobeint endavant. Sempre pacíficament i democràticament. Construir-la, implementar-la però és responsabilitat conjunta de les institucions i del poble.
Dels errors hem d’aprendre que no tot ho fem be, segur, i ara és quant hem de demostrar que tot és possible i que no tot està per fer.
Tenim al davant la darrera, si darrera, oportunitat per ser lliures, independents i tenir un estat en forma de República; Les eleccions municipals”
Si l’any vinent a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, S. Coloma de Gramanet, Hospitalet, Cornella, San Just, Puigcerdà, Montblanc, Igualada, Gavà, Viladecans, S. Boi, Roses, Palamós, San Feliu de Guíxols, Torredembarra, Vendrell, S. Adrià del Besos, Sabadell, Manresa, Martorell, Valls, l’Atmella de Mar, l’Atmella del Vallès, Mataró, en fi, a mes de 800 dels 947 municipis de Catalunya, i els guanyadors duen en el seu programa municipal el punt zero qui digui: NOSALTRES AMB LA REPUBLICA CATALANA, i desprès com volem el poble, haurem malbarat el que creiem que pot ser el darrer moment per guanyar amb vots i legitimitat la República catalana i de Catalunya.
Qui s’oposi a guanyar les eleccions municipals, ras i curt, voldrà dir que prima més el partit i els seus privilegis estructurals que la República.
Aquesta és la llei. Els partits proposen candidats i els ciutadans trien. Una llei, per cert espanyola, que diu que qui treu més regidors, encara que no en tingui la majoria, si no hi ha majoria absoluta d’altres, té l’Alcaldia (Colau de 41 regidors en te 11 i com els indepes no sumen 21, PDeCAT 10 – ERC 5 - CUP 3, te l’Alcaldia de Barcelona). Només la unitat i un mateix objectiu ens pot fer guanyadors.
Mai ens han estimat. De fet formem part d’Espanya perquè geoestrategicament i econòmicament som una peça llaminera i fàcil de controlar. No han de fer milers de Km. Per contra han après com incidir per trencar-nos i així mantenir el seu poder sobre Catalunya.
Malgrat una bona part del independentisme reclama UNITAT, l’estratègia variada dels dirigents efímers de ERC, PDeCAT i CUP, està situant el conflicte i debat amb tot allò que ja no és extern, és intern i no fa res més que afeblir-nos. La desunió partidista l’únic que ens mostra és manca de lideratge i la incapacitat per guarir una estratègia per guanyar.
Ahir dia 1 a molts ens va semblar que amb alguns aspectes del que va passar, no varem avançar gaire, i tot indica que la manca d’unitat dels partits és on rau la dificultat per fer continuar avançant i guanyar la partida.
Ahir la pantalla era Referèndum o Referèndum, avui és República o autonomisme i acceptar que el jutge Llarena, un jutge espanyol, dicti qui és President, i qui és diputat, ho diu tot.
Queda dit: Si el Parlament accepta i no desobeeix, que tothom ho tingui clar, HEM PERDUT LA PARTIDA, i per uns quants anys.
RSS Feed
