El dia 21 de Desembre tindrem urnes per exercir el dret a decidir. Podrem decidir si votem als que compleixen o als que durant 39 anys ens han enganyat, enredat i espoliat.
L’inefable ballarí del Iceta, ara diu, ara si, que ells ens duran el federalisme per solucionar-ho tot. Sembla que quan els del PSOE governaven amb majories absolutes, no era el moment de cap aventura federalista. Els del PSOE a Catalunya, defensors del 155, de mantenir als corruptes del PP al govern espanyol, sembla que tenen la promesa dels corruptes per federalitzar Espanya. El Rajoy, el seu govern, especialment el Montoro sembla que li han garantit que si guanya, tindrà el premi major, amb la concessió d’un finançament a l’alçada dels bascos i navarresos. El problema és que han estat els del PSOE els primers en dir-li que de que va.
Els del PP, que mai han pretès altra cosa que liquidar al poble català, són potser els que sense complir no enganyen. El seu projecte és la Espanya franquista, una i única, exterminant qualsevol perfil diferenciador. Ells redueixen els seus programes a profunditzar amb el sentiment de “raza” espanyola i d’allò tant falangista del “como españoles todos somos iguales”. Són els que treballen per un Estat fort, amb pocs drets, i per la submissió i vassallatge dels ciutadans. Votar als del PP, als de “a por ellos oe”, és votar als corruptes i defensors dels privilegis de les castes dominants amb títols nobiliaris.
Ciutadans tot i que una part del IBEX 35, establishment, treballen per que siguin influents, tenen el pecat originar d’haver nascut amb la única tasca de lluitar contra els catalans i la llengua catalana. El seu salt a la política del Estat, no ha fet que minvin els seus objectius fundacionals a Catalunya. De fet el seu programa és de dos punts; Acabar amb la immersió lingüística i acabar amb els independentistes.
Insistim els pitjors són els Podemites comuns que volen vendre una moto sense motor, sense rodes i sense manillar. Escoltar-los dient que tenen més de 1000 propostes programàtiques per fer politiques socials, directament, ens entra una pixera de la rissa extrema. S’ha de tenir molt de morro, i J.C. Gallego en te un bon tros, per dir-nos que ara el que cal és avançar en drets socials i nacionals, saben que tenim un 155, presos politics i una intervenció fiscal i econòmica que ve de lluny i que no s’aturarà el 21 de Desembre. Quines politiques socials podem fer quan tens un Estat que te les capa totes. Sense diners no hi ha politiques. Sense llibertat i capacitat política legislativa cap acció política és possible.
Dir-nos que els independentistes hem despertat la fera feixista, queda clar que mai havia estat desterrada, és d’una misèria esfereïdora. Dir-nos que els empresonats hauran de donar explicacions per la fractura social i l’aplicació del 155, no és de miserable, directament és de mala persona.
No sabem si sumessin, esperem que no, si farien govern, del que si que n’estem convençuts, és que faran mans i mànigues per impedir que els de la República la implementem. Per tant els dos blocs a dia d’avui estan prou clars i definits. Els del 155 i programes mai complerts i els de la República que fins i tot paguen preu per complir amb el mandat programàtic. Ni més ni menys.
RSS Feed
