27 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Sempre hem mantingut, com ho va fer Cànoves del Castillo, que són espanyols els que no poden ser altra cosa, però ara afegim, que amb aquets espanyols no ens hi entendrem. L’entesa que sempre han proposat és la del traga-la i la dels fusells.
Aquesta gentola, que ve a Catalunya com els senyorets de la “meseta” castellana van al seus “cortijos” d’Andalusia, és vanten de que som propietat seva i el que és pitjor, no tenim cap dret.
Els espanyols franquistes van acceptar una certa transició per un motiu, i ara el tenim clar. És va acceptar per botiflers i franquistes ocults en una constitució, on s’explicita que a Espanya només existeixen espanyols. A canvi, aquesta gentola començava el seu pervenir particular ple d’opulència i benestar.
Molts bons jans i de Catalunya, encara pensen que la negativa a que puguem decidir, és un problema de legalitat i res més lluny de la realitat. El fons de tot plegat, és que Espanya sense Catalunya no és viable i com que Catalunya mai ha volgut ser i formar part d’Espanya, sempre se’ns ha obligat ha ser-ho per la força de les armes.
Tècnicament som una colònia espanyola. Tot i el intent amb l’estat de les autonomies, i d’una certa descentralització, el cert és, que Catalunya des de el 1714 mai ha tingut capacitat política per decidir res que no fos permès des de Madrid.
Prescindir de Catalunya vol dir per les castes espanyoles i les seves elits deixar de decidir on gastaran els milers de milions d’euros que recapten de Catalunya, i aquest és el fons de la qüestió.
Sempre han volgut resoldre aquesta dicotomia utilitzant el concepte imperial de la conversió. Aquest fet però, mai ha quallat, sigui per la seva ineficàcia o perquè els catalans som tant cap ficats que mai hem comprat un intercanvi identitari per molt bona que fos l’oferta.
Quan el Rajoy, el Rubalcaba, la Díez i en Navarro i la Camacho, és posen d’acord perquè els catalans no votem, el que estan fent és dir-nos que no existim com a poble i com espanyols la raó ha d’estar debatuda i decidida pel conjunt dels espanyols.
El debat de la nació espanyola, ens ha mostrat tot el potencial anticatalà i quan un responsable (president d’honor del SUP) del sindicat majoritari de la policia espanyola, diu públicament que; “Cataluña siempre será España, por lo civil o por lo militar” i els demòcrates i progressistes castellans, gallecs, o bascos no baden boca, els catalans que a dia d’avui encara pensen i pretenen fer costat a terceres vies, han de saber que no hi tenim res ha fer. O ens convertim en bons espanyols, acceptant que la tutela de la Metròpoli és el millor per nosaltres, o decididament ens ubiquem al bàndol patriòtic i català per aconseguir la independència de Catalunya.
RSS Feed
