Qui ho negui menteix. D’esquerres o de dretes hem comprat que cal créixer, econòmicament clar, i que cal consumir per mantenir paus socials.
Dos conceptes lligats pels conformadors del capitalisme més el del benefici i repartiment dels dividends.
Els comunistes ho van intentar, amb allò de “a cada escù segons les seves necessitats”. De moment no se n’han en sortit. Pitjor les evolucions dels països comunistes, poc a poc han abraçat noves formes socials i com no també ideològiques. Ara manen, tenen tot el poder i el poble a callar i assumir que qualsevol petit avenç social sempre està lligat al consum i producció. I els que manen continuen dient que combaten el capitalisme, però comerciant i prenent principis d’allò que pretenen destruir o canviar.
Emilie du Châtelet va descriure amb la seva proposta física que “l’energia ni és crea ni és destrueix” i Noether va afegir que el pas del temps no modifica els principis físics.
Consumir, i créixer en termes productius i econòmics, és la base fundacional del capitalisme. Lo de la llibertat del humà i, una mica menys les dones, és la trampa maniquea per justificar injustícies socials i atrocitats ecològiques.
Tothom sap que l’Amazònia és el cor mundial per tenir un equilibri mediambiental (Equilibrar el monòxid i diòxids de carboni). Ara, tothom sap el desastre que suposa una desforestació desbocada de l’Amazònia. I sembla que continuarà amb l’excusa que cal fer-ho per donar als del Brasil un millor futur.
No serem nosaltres els que diguem que el canvi climàtic amb incidències catastròfiques present i futuribles no formin part, ara, de la nostra vida. Ara be, amb el que tothom, o una gran majoria està d’acord, és que les catàstrofes climàtiques, les tenim i, sembla que s’accelerin.
La pregunta a fer-nos és la següent, partint de la base del creixement exponencial de la població mundial; Pot el planeta sostenir un creixement mundial productiu que a més d’injust socialment, ja es preveu complexa per mantenir.
D’aquí a invertir quantitats ingents de diners per trobar substitucions als productes basics que tard o d’hora finiran.
Petroli, gas, com elements basics i amb mesura que no fem res, l’aigua, l’aire i la fusta, poden accelerar canvis a nivells mai experimentats.
Les bombes de Hiroshima o Nagasaki, el volca Krakatoa, o el Tsunami de Indonèsia, comparat al que vindrà seria equivalent a un aperitiu de diumenge.
Consumir el petroli o el gas només fa que la seva energia és transformi en forma calorífica. Cert no seriem on som si no fos pel petroli, però hem de començar a admetre que és el mateix petroli el que ens pot dur a la perdició.
El que si que ja sabem de forma fefaent, és que tots els conflictes bèl·lics, adornats amb objectius justiciers, sempre han perseguit el que no és te.
L’arsenal militar del planeta és estratosfèric. Els seus mitjans són culpables d’una contaminació planetària que ni sabem. Vehicles de combustió terrestre, aèria i marítim, que utilitzen tots els exercits que servirien per acabar amb la fam dels habitants de tot el planeta. Escalfament, productes infecciosos, guerra química, fissió nuclear, armament, investigació per obtenir armes més mortíferes. Tot un ventall que només serveix per tenir poder territorial, per continuar amb les injustícies socials i sobre tot per canviar tota una energia positiva en destructora.
“Podem els humans, els que vivim sota el paraigües capitalista amb menys. Podem ser solidaris i a l’hora consumir desaforadament saben que no cal. Podem modificar els hàbits consumistes per un repartiment de la riquesa planetària més justa”.
I tant. Es pot consumir menys i ser feliç. Només cal educar-nos profundament dins de la cultura solidaria, fraternal i valorar el nostre Planeta blau com un ve de Deu. Traduït vol dir liquidar el capitalisme.
I tant. Un consum racional esdevindria la llum per pobles avui perduts dins la misèria. Repartiment dels moments productius. Comunicacions físiques adequades planetàries i fins que no tinguem plenes energies alternatives, restriccions solidaries.
I tant. Cultura, sapiència, contemplació com elements basics per les noves generacions, dient-los que la nostra vida, efímera, pot tenir un esdeveniment futurible si cuidem el nostre habitat, Planeta, i fem del consum una necessitat racional i no una depravació com ara.
El sistema capitalista necessita créixer i fer-ho constantment. Els altres, híbrids també. No ho fan per repartir el beneficis del tipus que sigui, no creix per tenir un planeta més solidari i just, tampoc ho fa per una bona nova; pel dia de dema. El sistema capitalista és un SISTEMA DEPREDADOR, INJUST i SENSE CAP ÂNIM PER CUIDAR EL PLANETA.
Ho sabem, en som conscients. El sistema capitalista és similar a qualsevol imperi que els de l’època pensaven era per sempre i no.
Modificar el sistema, fer-lo just, sostenible on el consumisme no sigui cap credo, on fem de la convivència, vivència i goig dels nostres meravellosos òrgans físics és possible. Hem de poder substituir, la felicitat abstracta gasta’n diners en objectes que demà ja no seran necessaris per un nou concepte: Som aquí per gaudir el que ens dona el Planeta i cuidar-lo pels que han de venir.