Maravillas tenia 14 anys, quan la guàrdia civil i falangistes van detenir al seu pare afiliat a la UGT. A ella la van violar, assassinar i desprès la van llençar als gossos. Al pare el van assassinar i directament a un forat. Va passar a Navarra.
Antoni Benaiges, mestre republicà rural a Burgos, el 25 de Juliol del 36, desprès de ser torturat, va ser executat i enterrat en una fosa comuna. El seu crim ensenyar a somiar als nens.
Segur que dels més de 160.000 torturats, afusellats i desapareguts, algun dia en sabrem la historia.
Del 1936 al 1939, i desprès del 1939 al 1975, el franquisme va vendre el seu relat. Del 36 al 39, Franco i les castes econòmiques i religioses tenien el suport dels nazis alemanys i feixistes italians, però les democràcies europees no trigarien gaire en creure’s el seu relat i varen crear el “Comitè de no Intervenció” auspiciat pels anglesos a proposta dels francesos. Franco i els seus van vendre el cop d’Estat com una lluita contra els comunistes i en defensa de Deu i el capital, i 27 països de l’època van comprar el relat.
Del 1939 al 1975, el franquisme va continuar amb el seu relat. Aquest cop el van comprar els aliats liderats pels EEUU. L’anticomunisme i la fe absoluta que tot era per la “gracia de Dios”, malgrat una estona autàrquica, va fer possible que el regim assassí, franquista, feixista i falangista de Franco perdures durant 40 anys sense democràcia, i depurant tot allò que fes ferum de republicanisme, democràcia o llibertat.
Els del “Comitè de no Intervenció” a l’any 1936, varen covar l’ou i la serp és va convertir en una segona guerra mundial on Hitler i Mussolini serien els responsables de més de 60 milions de morts amb l’holocaust nazi inclòs.
El encara més greu, seria que una part dels familiars i coneguts dels exterminats, haurien de conviure amb els seus botxins. Imagineu si podeu, com seria la vida dels familiars o amics, o coneguts tenint als botxins violadors i assassins visquen al mateix carrer, poble o comarca. Silenci i plors.
Avui i desprès de 40 anys d’un regim que diuen democràtic, encara no en tenim ni idea, o poca, de les atrocitats del franquisme. Avui encara ens diuen que el pacte de la transició era el que tocava. Avui si visquéssim en democràcia, Franco no tindria un mausoleu, estaria condemnat com un genocida, la seva fundació seria il·legal, qualsevol símbol feixista, falangista i franquista estaria prohibit i penat. Avui el que tenim és tot el contrari, i si el franquisme és legal la democràcia no.
Avui, si el regim franquista estès condemnat, els autors materials de les tortures i assassinats també, potser alguns ens creuríem que l’Estat espanyol pot canviar, però molt ens temem que si ahir el relat era contra el comunisme i salvar Deu, avui el relat és defensar l’Estat i la unitat pàtria. Ahir volien el mateix hi ho disfressaven. Avui, als fills del franquisme als socialistes i d’altres unionistes espanyols ja no els hi cal. Tornen a tenir una UE amb un “Comitè de no Intervenció”, més modern, però igual tornen a covar un ou nou i encara no ho saben.
RSS Feed
