Ser líder i tenir capacitat de lideratge, és potser un honor, sacrificat, i que no tothom i arriba per molt que s’intenti. Els que s’ho proposen i ho busquen, probablement mai ho seran. No tenir l’aureola ni els requisits per ser-ho, fa infructuós intentar-ho.
Ser líder comporta tenir afegits valors i compromisos socials, si ens referim als que volen ser-ho per transformar les injustícies socials. Dels altres tipus de lideratge, esportius, de feina i fins i tot els filantròpics no en farem esment avui.
Una cosa és ser un líder natural i un altra és tenir capacitat de lideratge. En política s’haurien de valorar molt més les capacitats politiques que les de gestió. Liderar políticament vol dir ser ven valorat per la ciutadania, tenir els suports electorals adequats i el que és millor ser portador d’una excel·lent credibilitat.
El ciutadà de carrer, acostuma ser primari en els seus anàlisis i concepcions, però és al mateix temps capaç de treure’n l’entrellat al suposat lideratge de torn.
En Mas i després del rebuig frontal d’en Rajoy a negociar un sistema de finançament per Catalunya, és va convertir de la nit al dia en el líder que els catalans buscaven feia estona. Aquest fet va preocupar i molt a la resta d’adversaris politics. I és en el moment que el nostre President Mas, ofereix a la ciutadania de Catalunya que han de ser ells els que decideixin el futur de Catalunya, quan arriba a les quotes més altes de lideratge. El President Artur Mas, per primer cop des de l’any 1978, i després de l’11 de Setembre del 2012, és fa seva la màxima dels catalans, “ja en tenim prou” i volem “la independència”, tot i que de moment ell utilitza l’eufemisme de l’estat dins d’Europa.
Però no ni ha prou. Potser tenim líder i el podem tenir amb una capacitat màxima de lideratge, però ell ha de demostrar cada dia que és el líder polític que Catalunya necessita, ple de dignitat nacional i amb una credibilitat a proba de bombes.
Ha quedat demostrat que l’objectiu a batre per totes les forces unionistes i autonomistes espanyoles, més el govern espanyol és el President Mas. Tots ells han entès que el President Mas pot dur Catalunya a un estadi lluny de l’estat espanyol.
Dit això, cal que el President és guanyi cada dia la credibilitat que un líder ha de tenir. Si la te, enemics i adversaris mai trobaran el talo d’Aquiles. En Mas ja ha comés en aquest terreny greus errors que li resten credibilitat. No cessar a la vicepresidenta Ortega quan va mentir sobre el seu currículum, va ser un greu error. No fer dimitir al Duran i Lleida com secretari general de CiU, després de la sentencia judicial del cas Pallerols, n’és un altre. Per no esmentar el cas de la pèrdua d’un ull d’una ciutadana, i com tot plegat a funcionat a interior, calia una resposta de President. El tema de la privatització d’aigües del Ter i com s’està visualitzant, requereix més del mateix. El President, en darrer terme, ho tenia de nassos per fer un cop de timó amb el tema de la corrupció i creiem que la desaprofitat. Si l’Oriol Pujol no és culpable de res, el President Mas no hauria d’haver permès que dimitís de cap càrrec polític i tindria que haver-ne jugat el seu càrrec si era condemnat, era el seu Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya triat democràticament en el seu Congrés, és el seu segon del partit. Ara i amb la suma del cas Palau, el nostre President s’ha debilitat i només un cop d’efecte el farà recuperar-se.
No és cert que el President ho ha de ser de tothom, aquí en tenim que per no voler no volen ni la Generalitat administrativa i residual que ara tenim. Tot i que, si el President ha de liderar el govern per defensar els interessos generals, també convindrem que això mai és a gust de tothom. Tampoc serà reconegut per tothom el que faci, fins i tot encara que sigui digne i just. No importa, el que diguin adversaris de tot tipus, quan l’acció és justa i cap argument ho pot tombar. És guanya credibilitat i la força moral per proposar i demanar és a les hores indestructible.
Tenim un full de ruta que de moment engresca amb la proposta política i democràtica del dret a decidir, que cap argument pot rebatre-la. Fins i tot els socialistes tenen fissures al respecte. Els demòcrates que ho volen ser, no tenen cap argument per oposar-se al dret ha votar, ni amb arguments legalistes, ni de cap tipus, tot i que en puguin inventar uns quants. La força de la proposta, DEL DRET A DECIDIR, engendrada per el nostre President Artur Mas si va de la ma de la credibilitat, aleshores si que haurem guanyat. Esperar a trobar-ne un de nou, ara seria un suïcidi de país, fer tot el possible perquè l’encerti, ara és feina dels seus i de tothom.
La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra. Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat. Lluis Mª Xirinacs
RSS Feed
