2 DE JUNY I DESCOMPTANT.
En Carles Ribera, periodista, aquest diumenge al PRESÈNCIA, suplement del diari El Punt Avui, ha hagut de defensar la no entrada de ERC al govern de Catalunya. Reconeix que estem dins d’una emergència nacional, tot i un sobiranisme fort i embalat, i un Estat espanyol disposat a aturar el procés com sigui, ens diu que el més prudent és mantenir un dels dos grans partits sense les mans lligades a la gestió del dia a dia. La seva aposta és clara, un “sacrifici gran per a Mas i el seu partit” i un agraïment pòstum que “el poble català segur li dispensera en el futur”. A casa meva d’això en diuen tenir un morro que te’l trepitges.
La Marina Llansana, també periodista i aquest cop al mateix diari del diumenge, arrodoneix la seva interpretació del resultat de les eleccions europees. Afirma que no hi ha vasos comunicants de vots entre CiU i ERC. Totes dues forces van créixer en nombro de vots. Ho remata dient que és una obvietat que ERC és d’esquerres i CiU és de centre dreta. En cap cas competeixen per un espai ideològic i és queda tant ampla. ERC creix, segons el seu anàlisis i interpretació, per la senzilla raó de que està ocupant l’espai del PSC, deu ser que els seus votant s’han tornat independentistes. Curiosament el que no destaca és el caràcter d’aquestes eleccions que eren europees i molts les pretenien anti procés. Tots els partits van centralitzar la campanya amb el dret a decidir i ERC fins i tot va gosar dir que si calia entrar al govern ho farien, ho farien però per garantir “la consulta”. El problema però, era en Duran, no Marina, és pot anar al mateix vaixell a pesar de tots els Durans, només cal voler-ho.
L’Oriol Junqueras remata el diumenge amb un llarg article i ens dona la seva classe particular d’història. Macià i Companys junts dins del partit ERC i triomf el 14 d’Abril del 1931 dels republicans. Companys proclama la República espanyola des de l’Ajuntament de Barcelona, Macià proclama l’Estat i la República catalana. La República espanyola duraria gairebé cinc anys, la catalana una mica més de 24 hores. Madrid envia tres ministres espanyols, Fernando de los Rios, Marcel·lí Domingo i Nicolau d’Olwer i pressionen conjuntament amb en Companys i d’altres, com ara els que proposen terceres vies, que no és podia posar en perill la República espanyola. La proposta, va ser un Estatut, aigualit més tard, i una autonomia per Catalunya dins d’Espanya. Francesc Macià mai va ser el mateix que Lluis Companys. En Macià va acabar la seva vida com un patriota i Companys volia ser un bon espanyol catalanista i d’esquerres. Això és historia, historia que és repeteix amb la dèria de fer tripartits encara que no siguin independentistes i proposin més Espanya en tots el àmbits.
No hem arribat al 50 % de participació i en Junqueras gosa dir que el que tenim és un aval rotund al 9 de Novembre. “Aquest país té fam de justícia i llibertat”. “Aquesta és la dada realment important”. “La voluntat de la ciutadania expressada en un referendum és imbatible i imparable”. “Cap escenari és millor que expressar la voluntat a les urnes, votant”. Fantàstic frases que no faran historia però que enlluernaran segur a molts. Sembla que la voluntat expressada a les urnes d’unes eleccions valen menys.
Ni una sola paraula al que és menja tots els marrons. Cap paraula dedicada a aquell que ha fet possible el procés. Ni un sol mot al que ha dit que el poble català votarà si o si.
Companys va dir; “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. De moment la historia només ens ha ofert patiments i lluita. Victòries en varem tenir una, i ens la va oferir el President Francesc Macià quan va proclamar la República catalana que els nostres homes “d’esquerres” la van malmetre. Repetir la historia és possible. Des de aquí demanem a la societat civil que estiguem amatent per impedir-ho.
ERC tornarà a esguerrar-la. Catalunya no és d’esquerres, mai ho ha sigut, Catalunya és un entramat ideològic que s’ha construït amb el treball i la tolerància. ERC ni el senyor Oriol Junqueras ens duran la independència, ho deuen saber, com tampoc ho faran sols els de CiU. Per tant ho tenim una entesa de país, de nació per Catalunya i per la construcció de l’Estat o no ens ensortirem. Ara no és el moment de sorpassos i treure pit, ara és moment de fer pinya contra aquells que no volen ni desitgen la llibertat ni la democràcia. Ara és hora d’anar junts i deixar per més endavant les tàctiques de partit. Ara si que toca fer costat al govern de Catalunya i la millor forma és formar-hi part. Fem historia però fem la nostra.
RSS Feed
