
L’altra dia era en Carod, el diumenge 31 d’Agost l’Ernest Maragall, alies el “tete”, coincidència i alineació, objectiu CDC i potser de retruc el president Artur Mas. Carod i la seva croada anticonvergent, se li ha girat i ja està rebent. Al digital directe.cat de ERC li deien que el “seu ego l’ha traït”. Al “tete”, també ja li diuen que “millor callat”.
El “tete” que sembla que no vol liquidar la professió de polític necessita notorietat per acabar la seva festa de partit i sumar uns quants “sociates” més, que a dia d’avui encara defensen terceres vies i federalismes tronats, manifesta la brillant possibilitat, hi ho argumenta, de que qui governa és ERC. De fet i sense dir-ho, afirma que qui retalla és ERC, i qui pren les decisions de govern és ERC. Flac favor als de ERC i al pacte de legislatura fet entre CiU i ERC.
El “tete”, mai, i dic mai ha estat un personatge brillant. De fet sempre va ser el palangana del seu germà, al partit (psc-PSOE) i a l’Ajuntament de Barcelona don és funcionari. Cal recordar que quan els casos de corrupció de Filesa i Matesa, amb condemna inclosa, ell era militant del psc – PSOE i va callar, potser va entendre que una part era seva.
Declaracions com aquestes, demanant a CDC que passi comptes amb la historia i faci net, sense demanar-ho a la resta o fugin, és d’una hipocresia maximalista que fa fredor. Desgastar ara a CDC després de la seva catarsis ideològica no te sentit. En cap cas estaríem d’acord en silenciar fets constatats de corrupció vinguin don vinguin i afectin a qui afectin.
Acusàvem en Carod de ser un “potencial quintacolumnista”, ara fem exactament el mateix amb l’Ernest Maragall, però hi afegim la teoria que no ens agrada, que qui controla el quan i el que d’alguns personatges, seria un sector de ERC. Alguns potser encara somien en fer el sorpaso definitiu a CDC. Lleig i gens legítim fer-ho ara. Sobre tot quan CDC i CiU si que estan fen net, o si més no o sembla. En Duran ja no és el segon de la federació i el President Mas i els que lideren CDC, han sentenciat que no hi ha marxa enrere.
Embolicar la troca, ara no afavoreix el procés. Fer-ho gratuïtament menys. Mentrestant Anglaterra troba aliats contra la independència d’Escòcia, el darrer Paul McCartney, aquí alguns il·luminats o de mala fe, pretenen restar-nos aliats per la independència de Catalunya. Lleig molt lleig.